Vaig arribar a aquest llibre el dia que en Joan-Lluís Lluís va venir a la Biblioteca de Manlleu amb motiu del club de lectura dedicat a Junil a les terres dels bàrbars, un llibre que em va sorprendre molt gratament.
Balla amb Babel. Contra l’absolutisme lingüístic és un petit assaig que no arriba a les cent pàgines en què Lluís fa una relectura del mite bíblic de la torre de Babel per fer una crítica a l’absolutisme lingüístic i la jerarquització de les llengües, pràctiques de dominació tan antigues com el propi mite. Un bon meló!
Amb un estil punyent i planer l’autor porta els lectors a reflexionar sobre la imposisció de llengües com el castellà i el francès i com els seus respectius estats intenten imposar-les per davant d’altres llengües com el català.
És un llibre que de ben segur agradarà a aquelles persones crítiques amb la llengua i la politització dels seus usos. És per a vosaltres si voleu reflexionar sobre la llengua. Us deixo alguns fragments que us faran rumiar tant que tindreu ganes de córrer a la llibreria a comprar-lo.
Però Déu ¿en quina llengua va parlar a Adam? […] Quan els pensadors jueus i sobretot cristians van començar a preguntar-se quina llengua parlava Adam ho van fer amb la idea implícita o explícita que la llengua adàmica, pel fet que fos parlada per voluntat divina, era d’essència necessàriament superior a qualsevol altra llengua. Pàg. 24-25
El monolingüisme, com a projecte d’organització social, té sempre un rerefons imperialista o, si més no, profundament egoista. Que morin les altres llengües perquè puguem imposar la nostra, i així serà més fácil imposar els nostres interessos polítics i econòmics. O que morin les altres llengües per fer-me la vida més facil a mi. Pàg. 68-69
I ara, sol, miro el cel de nit i penso que potser hi ha tantes llengües entre els humans com estels en l’espai. I em fa com un dolç vertigen. I em pregunto si algú, un dia, seria prou boig per voler apagar els estels, fins que només en quedés un, trist i solitari puntet en una nit massa gran. I em pregunto si algú, un dia, seria prou boig per voler apagar les llengües, fins que només en quedés una. Pàg. 83
Les llengües, totes, formen un calidoscopi vertiginós de visions del món, dels altres i de si mateix, de problemes i solucions, d’intuïcions, enganys, dubtes i certeses, d’envitricoll de vida i mort, del que ha passat i del que, potser, advindrà. Pàg. 85
