A finals del segle XIII Ramon Llull va escriure Llibre de meravelles, considerada una de les primeres grans obres de la literatura catalana. Fèlix, el seu protagonista, “ab la doctrina que li donà son pare anava per los boscalges, per munts e per plans, e per erms e per poblats, e per prínceps i per cavallers, per castells, per ciutats, e meravellava’s de les meravelles qui són en lo món”. El viatge de Fèlix és un viatge allunyat de les coordenades d’espai i temps, però serveix a Llull per intentar explicar el món.
També al segle XIII Marco Polo, durant la seva estada en una presó de Gènova, va dictar a l’escriptor Rustichello de Pisa el seu Llibre de les meravelles del món. El relat del seu viatge de 24 anys fins a la Xina encara avui ens descobreix com eren els països asiàtics que va trepitjar el mercader venecià. Molts d’altres abans que ell havien fet la Ruta de la Seda, però no van deixar mai escrites les seves aventures. I és que deixar per escrit un viatge és una temptació que molta gent ha tingut i que ha quedat reflectida en els centenars de relats que s’han publicat i es publiquen cada any.
Crec que jo vaig descobrir abans els relats de viatges que els viatges per ells mateixos. Encara no havia pujat mai dalt d’un avió ni havia fet gaires motxilles quan vaig descobrir que hi havia gent que escrivia sobre els itineraris que els portaven a conèixer llocs a vegades ben llunyans. Em vaig trobar viatjant a Grècia, a l’Àfrica o als confins australs des de les pàgines d’un llibre i vaig començar a ser una mica conscient que descobria un gènere que unia la meva fam de lectures amb la il·lusió d’agafar la maleta i marxar nord enllà (o sud avall).
Des d’aleshores no he deixat mai de llegir literatura de viatges, de vegades per documentar-me abans de marxar de casa, d’altres a la tornada per completar totes aquelles respostes que m’han sorgit sobre el terreny. En altres ocasions, llegir sobre viatges ha estat només una manera de traslladar-me a llocs que segurament no visitaré mai. Sigui com sigui, hi ha un bon grapat de llibres que els amants de viatjar podem tenir presents.
Cal tenir en compte, però, que malgrat que s’han escrit relats de viatges des de l’Antiguitat, aquest tipus de literatura sempre ha estat classificada com un subgènere dins la narrativa. Recentment, diversos estudis acadèmics comencen a parlar de gènere amb característiques pròpies i comunes, però el cert és que sovint és difícil decidir si, per exemple, A la carretera de Jack Kerouac s’ha de cenyir només a l’etiqueta de llibre de viatges. O tal vegada és que hem de deixar de pensar que és subliteratura tot el que queda a l’empara d’aquest concepte?
Potser precisament el millor d’aquest gènere tan consolidat i difícil de definir és la seva llibertat i versatilitat. Des d’Heròdot fins als viatgers més moderns, passant per Goethe, Stevenson, Kipling, Twain, o els catalans Josep Pla o Josep M. de Sagarra, hi ha molts autors que han volgut explicar uns paisatges, una gent i una experiència que anava més enllà d’un simple recorregut. La història d’un país i dels seus habitants es troba en cada una de les impressions, les converses, les situacions inesperades i les anècdotes que viu el viatger. I és que aquesta és una literatura en què el que menys importa és el desenllaç, perquè el vertader protagonista no n’és d’altre que el mateix itinerari.
Aquesta secció neix, doncs, amb la idea de parlar de llibres de viatges, d’aquells que ja fa temps que m’han acompanyat o que descobreixo un dia fent recerca en una llibreria, una biblioteca o a les xarxes socials. Es tracta de continuar meravellant-se amb totes les coses que hi ha al món. La idea, doncs, és llegir, o viatjar, o viatjar llegint, o llegir per viatjar, o potser tot una mica.
