Coneixia Paolo Cognetti com a un enamorat de la muntanya i en aquesta mateixa secció vaig recomanar Sense fer mai el cim, un viatge per l’Himàlaia. Nueva York es una ventana sin cortinas, en canvi, ens porta a conèixer un paisatge ben diferent. L’autor, doncs, ens convida a descobrir la ciutat on ha passat llargues temporades treballant com a documentalista, una ciutat, a més, que el té enamorat i on torna sovint quan deixa la Vall d’Aosta on viu.

En el pròleg l’autor italià ens explica la primera vegada que va trepitjar la ciutat americana i com no pot separar aquesta de la Gotham de les seves lectures. Així, doncs, el seu viatge per Nova York i, per tant, el nostre, és una mescla de les seves impressions i també de les de tants i tants autors que han viscut a la ciutat i l’han escrit en els seus llibres. I aquesta Nova York de Cognetti i dels seus autors estimats és, sobretot, una Nova York que ens redescobreix els circuits turístics més habituals perquè en destaca racons que no sempre són a les guies. Així, recorrem Brooklyn Hights amb Herman Melville i Walt Whitman i ens passegem pel Lower East Side de Manhattan fixant-nos en la història dels emigrants que s’hi han establert al llarg dels anys. I és en relació a aquesta història que Cognetti ens recomana visitar el museu d’Ellis Island, un dels museus que a mi, per sort, una amiga també em va recomanar i que val molt la pena de veure.

Cognetti no es perd tampoc el Midtown i fins i tot ens explica el cap d’any que va viure a Times Square amb un seu amic novaiorquès: “Todas las calles de Manhattan son como un desfiladero barrido por el viento, que rebota entre los rascacielos y a gran velocidad, de tal modo que cruzar Broadway por la calle 43 era como atravesar un huracán. y allí, entre los dos flancos del gentío que esperaban su momento desde hacía horas, bajo el viento gélido y furibundo del último día del año, vi a Jimmy que levantaba los ojos al cielo, respiraba a pleno pulmón y sonreía, disfrutando de su grandioso plan mientras lo ejecutaba.”

Després, Greenwich Village el porta a la contracultura dels cinquanta, seixanta i setanta, a Ginsberg i Dylan, a la Beat Generation i als hippies, i també al bar White Horse, el més literari dels bars del barri. Però quan li sembla que tot es converteix en un negoci turístic, Cognetti fuig i se’n torna a Brooklyn i a les passejades per Park Slope, Williamsburg, el Red Hook o Carrol Gardens. I el viatge acaba a Coney Island: “Hoy no pasaré por los lugares habituales: atravesaré los barrios sin nombre al sur del parque, las hileras de casitas, el cementerio y la cochera de los autobuses escolares, los campos de béisbol, las casas baratas de las avenidas U, X, Z.”  Perquè Nova York és l’Empire State, el pont de Brooklyn i Central Park, però també és moltes altres coses.

He tancat el llibre, que Navona editorial va publicar el 2018 traduït per Miquel Izquierdo, amb ganes de tornar a la ciutat, però també amb la sensació d’haver-hi tornat ja una mica. Una bona lectura, doncs, per tots aquells que aquest segon estiu de pandèmia, encara ens quedarem a prop de casa.

 

Portada