Gambit de dama, Walter Tevis

El dia 20 de gener va sortir a la venda la traducció al català de Gambit de dama, un llibre de Walter Tevis.

La història de la Beth Harmond s’ha fet famosa per inspirar la sèrie homònima de Netflix protagonitzada per Anya Taylor-Joy. El llibre editat per Columna, com la sèrie, ens explica la història d’una nena que perd la seva mare i va a parar a un orfenat. Allà descobrirà els escacs, però també les pastilles, i aviat quedarà clar que la nena és un prodigi d’aquest joc, i gràcies a això, arribarà a jugar amb els millors jugadors del món.

 

Jo, que no he conegut els homes, Jacqueline Harpman

Quaranta dones estan engabiades en un soterrani sota la vigilància externa d’un grup d’homes armats. Entre elles hi ha una jove sense nom que no recorda el passat i que s’alimenta dels records que li transmeten altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior. Un dia, després d’una sirena misteriosa, les dones aconsegueixen sortir a l’exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de reinventar-se i d’enfrontar-se a un nou repte desafiant i ple d’incògnites: la llibertat.

Una distòpia que donarà molt que parlar. El New York Times en diu que és «un petit miracle».

 

Primavera, Ali Smith

Després d’haver guanyat el premi llibreter amb Tardor, i després de la publicació d’Hivern, Ali Smith tornarà al catàleg editorial de raig Verd amb Primavera, el tercer llibre d’aquest quartet estacional.

Agradarà als que ja hagin llegit els dos anteriors. Els que no els hagin llegit, tenen fins al febrer per fer-ho.

D’aquesta tercera entrega, al The Guardian en diuen que «és el millor fins ara». Tot són lloances per a Ali Smith.

 

Tengo un nombre, Chanel Miller

El gener de 2015 va tenir lloc una violació al campus de la universitat d’Stanford. El violador, Brock Turner, va ser condemnat a només 6 mesos de presó. El nom de la seva víctima es va ocultar per protegir la seva identitat, ja que el cas es va fer viral i va donar la volta al món no només per la sentència, sinó també per la carta que va escriure la víctima al seu agressor. Tres anys després d’això, Channel Miller, nom real de la víctima, va decidir que era hora de sortir de l’anonimat i ha escrit un llibre en què explica la seva història.

 

Foto portada

Comparteix
AnteriorCrítica de “Dark” temporada 3
Següent“Despertar a l’infern”, Kenneth Cook
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.