Comentaris dispersos sobre “Dark T3”
Ja hem arribat al final. Al final de la sèrie. Al final de la vida. Al principi. A la meitat. I al principi novament. Han estat tres anys de menjar-nos el cap. Dos anys. Un any. I tres anys novament. Alguna cosa s’havia fragmentat de mala manera i s’havia d’arreglar. Els protagonistes surten duplicats. Els dolents son els bons i els bons son els dolents. Generacions familiars alterades per l’incest temporal. Violència. Sexe adolescent. Infidelitats. Referències a Schrodinger i al seu gat. Referències 
a Nietszche. I fins ara, ningú ha entès el final. Ni el principi. Ni la meitat. Ni el principi altra vegada. El bucle infinit del tedi. De la morbositat. De les coses complicades. Fins els collons n’hem acabat. Enamorats i fins els collons. Sort que la sèrie era curta, perquè déu n’hi do. No n’hi havia prou amb treballar tres generacions amb més de deu personatges que s’anaven repetint. No, feia falta duplicar els personatges i complicar-ho encara més. Als alemanys els hi agrada això de recargolar les coses fins a trepanar-nos el cervell. Jo dic prou a les sèries complicades. Pareu ja. Heu guanyat. Ho heu fet tot bé i ens ha agradat molt, però l’últim que necessitem ara mateix és una còpia de Dark. Encara que, potser, la còpia dolenta va sortir abans que la original i es deia Lost. No he vist sèrie que envelleixi pitjor que Lost, de veritat.
Sé que no us estic donant gaire informació, però és que no l’he entès. Porto molts dies discutint amb amics, experts i gent del carrer sobre el final, i tothom em diu coses diferents. Tothom em diu el mateix. Tothom s’esforça en entendre’l, però ningú ho aconsegueix. L’enhorabona. Ara, val la pena que l’acabeu. A veure si apareix la persona escollida capaç de resoldre tot aquest bucle d’incertesa.
