Fitxa tècnica

Títol  Quadre de València
Autor Christian August Fischer
Any de publicació 1789
Editorial Universitat de València

 

 

Ressenya

A més de la lectura de llibres de viatges que se m’emporten cap a terres desconegudes, m’agrada de tant en tant endinsar-me en allò que els viatgers han dit dels seus recorreguts per d’altres de molt més properes i conegudes. Segurament per això, vaig sortir de la botiga del Jardí Botànic de València amb aquest llibre de les Publicacions de la Universitat de València de Christian August Fischer, un autor nascut a Leipzig a finals del segle XVIII i que va visitar el País Valencià l’any 1798.

Amb una interessant introducció de Hang Ferrer Mora, ell llibre és un recull de les impressions que l’autor alemany s’endú de la ciutat, de l’Horta, de la costa i fins i tot d’alguns llocs d’interior. Des de dalt del Micalet, la torre octogonal que corona la catedral, escriu:

“Com està situada en el punt central de tota l’horta de València, es pot gaudir des de dalt d’unes magnífiques vistes d’aquesta. Es veu la ciutat viva, el paisatge florit, els canals relluents com espills, l’Albufera brillant, les altes muntanyes verdes i la incommensurable mar blava… una impressió completa de vida, frescor i bellesa que resulta indescriptible.” (pàg. 45)

Fischer escriu sobre el paisatge, els costums, la gent, la gastronomia i, en definitiva, sobre la vida a la València del segle XVIII. Per sobre de tot li crida l’atenció el bon clima i les dones que acaben convertint la regió en una mena de paradís per un alemany que ve de climes més freds i caràcters més tancats. Abocat a una mena de romanticisme sense límits, l’autor escriu sobre les dones valencianes:

“El seu bell semblant, els seus cabells clars, la seua corpulència seductora… les podríem considerar com les filles del nord, però la seua gràcia, la seua sensibilitat, la seua vivacitat… tot recorda a un país meridional.” (pàg. 39)

Com hem dit, li interessa la ciutat de València, però també l’Horta i la seva gran producció de queviures, tot i que critica especialment el cultiu de l’arròs, que, segons ell, converteix la zona en insalubre i en un perill per a la salut. Sorprèn la descripció de poblacions com la de Benidorm, “menut lloc costaner ben construït”, tan diferent de la imatge de la ciutat que coneixem avui dia.

La llista de tot allò que interessa a l’autor sobre València és molt llarga i va des de la indústria de la seda fins a la importància dels garrofers o la famosa xufla. De la llengua, però, en parla com d’un patois de poca importància. Quina llàstima!

Comparteix
AnteriorAquest divendres al cinema…
SegüentHervé Tullet i els seus contes
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).