Crec que val la pena fer una petita advertència al lector/a. La premissa argumental inicial de Lydie pot ser dura per a algunes persones: aquest còmic tracta sobre una dona que perd a la seva filla al néixer.
Més enllà d’aquest avís, que té tot el sentit en el context de la història, l’obra és màgica, autènticament reveladora i fascinant. Una peça d’orfebreria ben treballada que no deixa ningú indiferent. El guió de Zidrou és subtil i ens deixa amb la boca oberta per la seva habilitat a l’hora de treure a la llum el veritable goig de les històries més tristes. La il·lustració de Lafebre és vulnerable, dolça i afectuosa. Exquisidament dibuixada i amb una paleta de colors extraordinària. Cada vinyeta és una delícia que cal gaudir a poc a poc i sense pressa.
La història de Zidrou
En algun lloc de França, un carreró sense sortida rep el sobrenom de l’anunci pintat a la tanca del final. És un barri proper, ple de veïns que es cuiden els uns dels altres i fan safareig constantment. Hi ha un metge, un conductor de trens, una vella, botiguers, un cambrer, un sacerdot i molts nens petits entremaliats.
La història que escriu Zidrou és la d’un retorn. Tracta sobre una jove anomenada Camille, la mare de la qual va morir durant el part, que pareix un nadó mort. Dos mesos després de perdre’l, Camille està convençuda que la seva petita bebè ha tornat. Per a ella és un miracle. Fa de mare d’un nadó invisible que es diu Lydie.
També, com a lectors, veiem que hi ha alguna cosa que li passa mentalment a la Camille. Ella pateix TCL (trastorn cognitiu lent). El pare de la Camille i els veïns del barri es reuneixen al seu voltant. No poden ni volen trencar-li el cor cenyint-se a la veritat i a la realitat, així que menteixen. Al llarg dels següents anys, veiem criar una nena invisible, i com tothom gaudeix de veure-la créixer encara que no existeixi (o sí). Tots ben implicats: des dels botiguers fins a la professora de l’escola.
Zidrou explica aquesta història plena de realisme màgic amb un toc costumista de forma molt interessant: a través del punt de vista d’un ídol religiós. Una petita verge de fusta ubicada a la paret exterior d’un apartament veu tot el que passa al barri i planteja moltes preguntes sobre l’espiritualitat i la mort. És una capa narrativa i creativa sorprenent sobre una història agredolça i difícil, que ens mostra com el veïnat es reuneix al voltant i dona la volta a un drama. De la tragèdia a la felicitat, de trencar el cor a sanar-lo amb bones accions; encara que, a vegades, qüestionem aquesta decisió. Tenen por d’enfrontar-se a la realitat amb la Camille? O simplement fan tots una bona acció?
L’art de Lafebre
La història de Zidrou és tan captivadora que potser l’art no és apreciat a simple vista. Però cal tornar enrere i veure per segona vegada cada vinyeta per valorar l’obra de Lafebre.
En primer lloc, crea un carrer amb tots els personatges que la història necessita sense confondre el lector. Cal tenir ben definides les cares, formes i mides diferents de cada cos. Lafebre fa tot això. I encara és més impressionant, perquè quan la història salta per davant uns quants anys, els personatges continuen sent reconeixibles: el pare de la Camille guanya una mica de pes; la Camille envelleix una mica; els nens del barri esdevenen adolescents… molts canvis són subtils, però tots funcionen.
Després d’això, Lafebre elabora un treball deliciós amb la roba i els plecs a les mànigues i a les cames, els gestos dels personatges autèntics, forts però fràgils, i, sobretot, amb les cares, que transmeten la història amb molta delicadesa i veritat. Són persones amb gestos quotidians i reals que formen part d’un petit miracle.
A més, Lafebre posa color a la seva pròpia obra, i els resultats són meravellosos. Els blaus nocturns compensen molt bé amb els grocs i els verds. El seu treball amb les ombres, en particular, ajuda amb formes simples i tallades que busquen emmarcar una escena o mostrar com es projecta una llum a través d’una finestra o el marc d’una porta.
Tant la bellesa de l’art de Lafebre com el fantàstic guió de Zidrou fan que aquesta obra esdevingui un clàssic contemporani del còmic europeu. Una història d’un temps passat i crepuscular en què l’amor i l’amistat s’uneixen en una comunitat que realitza bones accions i manifesta bons sentiments pel bé d’un únic individu.
Agradarà…
Als lectors amb ganes de llegir una bella història, molt ben dibuixada, amb moments plens d’emoció que arriben al cor.
No agradarà…
Als lectors que no creuen en la bondat humana ni en el realisme màgic.
