Vaig arribar a aquest llibre perquè fa un temps ens el va recomanar en Jordi de la Llibreria Anglada de Vic, un dels nostres llibreters de capçalera. El cuquet ja era dins meu, i em va arribar tan endins, que vaig optar per col·locar aquest llibre de l’editorial Les Hores entre les meves apostes de Sant Jordi. On poso l’ull no sempre hi poso la bala, però aquest cop l’he encertat de ple i la lectura d’aquest llibre ha estat un dels plaers més grans d’aquest confinament.

La Baba Dúnia és una iaiona que anys després del desastre nuclear de Txernòbil, i malgrat l’oposició familiar, torna a la zona d’exclusió. Desafiant la radiació i les advertències torna a la que ella considera casa seva. Però no està sola. Com ella, van ser uns quants els que anys després de l’explosió del reactor van emprendre el camí de tornada a casa per morir allà on senten que pertanyen. Pel que fa al dia a dia, la seva vida i la dels seus veïns a Txernobo es redueix a tenir cura de l’hort, collir aigua del pou, empaitar les aranyes i les cuques, i fer-se companyia els uns als altres. De tant en tant la Baba Dúnia viatja a Malishi, el poble més proper, per comprar productes que no poden trobar a Txernobo i per recollir cartes i paquets que la seva filla Irina li envia des d’Alemanya. La tranquil·litat dels vilatans, però, es veurà pertorbada per l’arribada d’un pare i la seva filla i tot el que això desencadenarà.

La Baba Dúnia és el principal atractiu d’aquesta novel·la, ja que és un personatge d’allò més entranyable del qual te n’acabes enamorant perdudament. La seva manera de ser, d’actuar, de parlar… és una dona que està de volta de tot, valenta, autosuficient, solidària, amb uns valors i unes creences fermes i una determinació com poques. A través dels seus ulls i les seves cartes veurem la seva manera de veure l’amistat, la natura, la convivència, el pas del temps… una lliçó constant. Crec que no m’equivoco quan dic que tots volem tenir una miqueta de Baba Dúnia a dins. Un personatge molt treballat que et traspassa com la radioactivitat i que t’impregna amb la seva essència. Però aquesta entranyable senyora només és la punta de llança d’una colla de vilatans, cadascun amb les seves rareses i particularitats, els quals donen forma a un conjunt veritablement encisador.

Amb aquesta novel·la colpidora de 130 pàgines i escaig que es llegeix en un tres poso una nota positiva a un Sant Jordi agredolç i estrany, molt estrany. No només la seva lectura sinó també les circumstàncies que estem vivint faran que aquest llibre sigui inoblidable i una peça fonamental a la meva biblioteca personal.

Finalment, si voleu indagar més en el tema, podeu visionar un 30 minuts dedicat a les babushkas (espero haver-ho escrit bé), les dones que encara avui viuen a Txernòbil en un acte de no-renúncia a la que és la seva terra. Podeu veure’l aquí.

Agradarà a…

Als que els agradin els personatges treballats. Als que vulguin reflexionar sobre el sentit de la vida, tot i que de vegades ens porti a fer coses que no tenen sentit.

No agradarà a…

Als que fugin de les històries amb un toc introspectiu, costumista i emotiu.

 

 

Foto portada

AnteriorDeixeu-me plorar una mica
Següent“Corfú, Cabrera i Martinica”. Breviari d’illes i miratges, Miquel Àngel Llauger
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.