No podia restar indiferent davant la publicació d’una obra inèdita de Simone de Beauvoir, una petita joia que trobareu al catàleg d’Angle. L’havia de llegir sí o sí.

Les inseparables va ser escrita per Beauvoir l’any 1954, poc després d’haver publicat la seva famosa obra El segon sexe. A diferència d’aquest segona, Les inseparables no es va publicar mai; va quedar en un calaix. Ara, 34 anys després de la mort de la filòsofa, Sylvie Le Bon de Beauvoir, filla de Simone i qui gestiona els drets de la seva obra, ha decidit que ja era hora que la novel·la es publiqués. Els motius que la van portar a no publicar-la? Potser va pensar que no tenia cap interès, o potser va creure que era massa personal, massa autobiogràfica, massa íntima. La qüestió és que avui tenim el privilegi i el plaer de llegir-la.

Aquesta novel·la ens narra la història de dues amigues: Andrée Gallard i Sylvie Lepage. La primera és un alter ego de la pròpia autora i la segona el d’Élisabeth Lacoin, una amiga d’infantesa de l’escriptora des dels 9 anys que va morir sobtadament als 22.

L’obra ens permet conèixer de primera mà l’amistat entre les dues noies. Es tracta d’una amistat molt íntima, molt estreta que va des de la infantesa i fins la joventut. El lector es capbussa en escenes de companyonia, de riures, de confessions… tal com hem fet nosaltres amb les nostres amistats.

A més d’una amistat que tot ho pot, veurem dues noies lluitant contra les convencions i maneres de fer de l’època. A ambdues noies, però especialment a Sylvie per la seva classe social, se’ls exigirà que siguin castes, obedients, devotes, generoses i que abandonin els seus somnis, aspiracions i interessos per tal de convertir-se en esposes i súbdites de la societat en la que viuen. I aquesta és potser la part més interessant de la novel·la, ja que és possible que les vivències de Beauvoir al costat de la seva amiga la marquessin per sempre més.

Un llibre, al meu parer, massa íntim per ser publicar en vida i un cant a l’amistat que ens mostra l’espurna que va encendre el pensament feminista de Beauvoir. Qui sap si Beauvoir hauria estat qui és si no hagués conegut l’Élisabeth.

Agradarà a…

Als que vulguin indagar en els inicis de Beauvoir.

No agradarà a…

Als que no siguin capaços de veure més enllà d’una obra d’amistat. Les inseparables és molt més que això.

 

portada

AnteriorEl Discmón de Terry Pratchett, per primer cop en català
Següent“Nuncanoche”, Jay Kristoff
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.