Vaig veure una foto de Les boles del drac per primer cop a Instagram. No em demaneu com, perquè com tot el que veig per internet, va arribar de rebot. La qüestió és que per altres coses de la vida, tenim contacte amb Bromera, l’editorial que ha editat el llibre, de manera que el vaig demanar amb tota la intenció de muntar una presentació del llibre a la vila de Manlleu. M’encanta la idea del llibre i, tot i que al final la cosa no ha quallat, el llibre m’ha caigut a les mans.
Em vaig assaventar l’altre dia que Les boles del drac, de Vicent Marco i Raúl Salazar, va ser l’obra més venuda de la 53a Fira del Llibre de València entre les novetats de Bromera. I perdó, però no m’estranya, perquè Bola de Drac tot i el pas dels anys encara ven. Però no ven només perquè Bola de drac moli (que mola molt), sinó per tot el que implica haver vistla sèrie i ser-ne fan.
Goku i tota la colla van marcar una generació. Una generació que, al seu torn, també va ser marcada per altres dibuixos com Musculman, Oliver y Benji o Les tortugues ninja. Però no només això, sinó que aquests nens (m’hi incloc) van forjar allò que ara són envoltats de Phoskitos, Tazos, Panteras rosa, baldufes, genolls pelats, Nintendos i el Nadal en què esperaves que els reis et passessin una Barbie veterinaria o un Hootweels que mai va arribar.
El llibre doncs, tot i titular-se Les boles del drac, no només parla de la mítica sèrie japonesa, sinó que és un homenatge a tota una generació la infantesa de la qual es troba entre els 80 i els 90. Es fa una repassada a altres dibuixos de l’època, a com eren les hores del pati, les activitats extraescolars, el Nadal, les vacances d’estiu, l’amor sense noves tecnologies, el berenar i les llaminadures… Quins records…
A més d’una temàtica encara vigent que desperta la nostàlgia d’aquells anys, el llibre està il·lustrat amb gust, amb humor i amb mesura. Penso que les il·lustracions són molt encertades i, juntament amb el text, m’han arrencat més d’un somriure. De fet, malgrat que jo no sóc massa de dibuixos, crec que el llibre no seria el mateix sense la part il·lustrada. En definitiva penso que és un llibre ràpid i fàcil de llegir per a tots aquells que vulguin rememorar la seva infantesa i, sobretot, les bones estones davant de la tele.
