Aquest Nadal el Pare Noel ens ha portat alguna cosa més que calcetes, sabatilles d’estar per casa i pijames. Alguns pensaran que em refereixo als quilos de més que tots hem agafat aquests dies arran dels àpats copiosos i l’excés de dolços. No, no. Em refereixo a la segona temporada de Las chicas del cable, la primera sèrie espanyola de Netflix i de ben segur una de les més vistes aquestes festes atès que la primera temporada va suposar tot un èxit. Ara bé, la segona temporada potser no ha lluït prou…

Atenció!!! SPOILERS!!!

En aquesta segona entrega, “las chicas del cable” estan unides per un crim que les posarà en perill episodi rere episodi i que recorda al final de Big Little Lies. Tot i així, en aquesta temporada cada un dels personatges creix a nivell personal i hi ha moments en què la seva amistat es posa a prova i en què hi ha una petita distància entre elles.

Per altra banda, continuem amb el triangle amorós entre Carlos (Martiño Rivas), Francisco (Yon Gonzalez)  i Lídia (Blanca Suárez), el qual comença a descontrolar-se de mala manera i deixa de perdre interès. Al meu parer aquesta trama comença a fer-se pesada i què voleu que us digui… on hi hagi un assassinat, que es treguin els embolics de faldilles.

Paral·lelament, trobem la trama entre Marga (Nadia de Santiago) i Pablo (Nico Romero), la parella més entranyable de la companyia de telèfons, que haurà de lluitar per fer fora de les seves vides una ex torracollons per poder casar- se. Ho aconseguiran a la tercera temporada?

En aquesta nova temporada també tenim una Sara (Ana María Polvorosa) i una Carlota (Ana Fernández) més profundes. Sembla que la seva relació amorosa tira endavant, però les pressions socials de l’època (i potser també del present) posen en situació d’escac i mat la seva relació. El fet que la Sara se senti fora de lloc i es desconegui totalment a si mateixa generarà una situació trista i difícil de portar tant per a elles com per a Miguel (Borja Luna) i les noies.

El personatge d’Elisa Cifuentes també fa un gir i passa de ser una fleuma sense opinió ni criteri  i, de vegades una boja, a treure la fera i l’estratega que porta dins. Estic segura que durant la tercera temporada mourà fitxa i serà un personatge amb més protagonisme.

Què hi falla?

Tot i que llegint això podem pensar que hi ha molt suc, pel que fa als personatges m’hauria agradat veure un desplegament més important dels nous actors secundaris, que es queden a mitges tintes en la resolució de les trames. El nou director de la companyia i la seva germana podrien haver donat una mica més de joc i els seus papers semblen quedar en un segon pla.

També trobo a faltar la resolució d’aspectes que queden oberts en la primera temporada, com el cop d’estat, les escoltes a certs polítics i militars, la implicació del pare de Carlota… una història (en la meva opinió) molt potent que no es torna a mencionar. Potser es reprendrà en la tercera temporada?

Finalment, a nivell de trama i dels temes que es toquen, em fa la impressió que s’ha seguit la mateixa línia de la primera temporada d’una forma més extensa, però la veritat és que m’hauria agradat veure alguna cosa diferent i que haguessin arriscat una mica més.

De totes maneres, com que hi haurà una tercera temporada, tindrem una nova oportunitat per veure a “las chicas del cable” en acció i per saber, per fi, si la sèrie pot créixer a nivell argumental o si seguirem la mateixa línia argumental.

El millor

El creixement dels personatges a nivell psicològic; realment es veu una evolució personal en tots ells que ens porta a conèixer les noies a un nivell més profund.

El pitjor

La trama avança poc i continuem amb el triangle amorós entre Blanca Suárez, Yon González i Martiño Rivas, una trama que em sembla d’allò més fluixa i que passa per davant de trames amb molta més força i intriga; tothom sap que els triangles amorosos mai no acaben bé.