Hi ha clàssics que no passen de moda, i Astèrix i Obèlix n’és un. Creats per René Goscinny i Albert Uderzo als anys seixanta, aquests personatges han sobreviscut a dècades, formats de tot tipus i unes quantes generacions. Amb motiu del seu seixantè aniversari, Netflix ha decidit revisitar el seu univers amb una nova sèrie d’animació que adapta un dels seus àlbums més carismàtics: El combat dels caps.
La sèrie, dirigida per Alain Chabat manté el to humorístic i la intel·ligència narrativa dels còmics originals, però ho fa amb una estètica renovada i atractiva per a l’audiència contemporània. L’animació, d’aire digital però fidel als dibuixos clàssics, aporta dinamisme i vivacitat a una història que combina acció, humor i crítica social amb la mateixa mà esquerra de sempre.
En aquesta aventura, Juli Cèsar, incapaç de vèncer els irreductibles gals per la força, ordeix un pla per sotmetre’ls. L’objectiu és reptar el cap dels irreductibles gals a un combat ritual amb un altre cap pro romà. Si el cap gal perd, el poble es rendeix i esdevenen romans. Com que Panoràmix, el druida que fa la poció màgica, és clau per a la resistència gal·la, els romans buscaran la manera de desfer-se’n.
Aquest punt de partida serveix per desplegar tota una sèrie de situacions hilarants i personatges inoblidables per retratar, amb humor, la resistència gal·la i el poder de la comunitat. Astèrix i Obèlix, com sempre, esdevenen l’eix que aguanta el relat, però també tenen molt de protagonisme Panoràmix i la resta d’habitants del poble, amb les seves disputes internes i els seus costums pintorescos.
Un dels encerts de la sèrie és l’animació, que no busca reinventar-ne l’aparença, sinó actualitzar-la als temps actuals. És per això que s’ha respectat el traç clàssic d’Uderzo, però s’hi han introduït detalls de moviment i expressivitat que aporten un aire actual que agradarà tants als nous espectadors com als de sempre, ja que la imatge és molt propera a la dels còmics.
El ritme de la sèrie és àgil, ja que cada un dels cinc episodis volten els 30 minuts. Pel que fa al contingut, és adequat per als més joves i profans, però alhora conté moltes capes i detalls per als adults que coneixen la sèrie i volen retrobar aquell humor intel·ligent i punyent que va convertir Astèrix en un fenomen mundial. El guió inclou també jocs de paraules, referències polítiques actuals i petits homenatges a altres obres audiovisuals que us faran esclatar de riure.
Dit això, crec que queda clar que la sèrie m’ha semblat espectacular. Divertida, fidel als còmics, visualment deliciosa i carregada d’aquella ironia intel·ligent que tant defineix les aventures d’Astèrix i Obèlix. En conclusió: un must per a nostàlgics i per a petits valents que encara no coneixen els gals més famosos de la història. Personalment, en vull més! M’encantaria que Netflix adaptés altres clàssics de la col·lecció, perquè encara queden moltes aventures gal·les per redescobrir. Creuem els dits! Per Tutatis!
Agradarà a…
A aquells que van créixer llegint Astèrix.
No agradarà a…
Als que mai han gaudit veient una legió romana volant pels aires.
