Fitxa tècnica
| Títol | La vida simple | |
| Autor | Sylvain Tesson | |
| Any de publicació | 2013 | |
| Editorial | Alfaguara | |
Ressenya
Fa un parell d’anys, un amic em va enviar per correu electrònic una ressenya de La vida simple perquè sabia que me n’anava a Sibèria, al llac Baikal, molt a prop d’on l’autor, Sylvain Tesson, va viure en una cabana durant sis mesos. No vaig trigar gaire a aconseguir el llibre i el vaig començar a llegir abans de marxar de viatge, però vaig decidir no acabar-lo i fer-ho quan hagués tornat, perquè volia saber si em faria el mateix efecte després d’haver vist l’escenari de la història. El vaig acabar, doncs, a la tornada, quan la imatge del llac ja m’havia quedat enganxada a la retina.
Sylvain Tesson és un escriptor de llibres de viatges i aventurer que va voler experimentar què passava si s’aturava, si deixava d’anar amunt i avall i vivia sol en una cabana davant del llac Baikal, el més profund i que conté més aigua del món. El resultat em va semblar fantàstic. Tesson, després d’una mica més d’un mes de ser a la cabana, afirma: “Sigue la nieve. Inmovilidad. Hasta ahora yo viajaba como una flecha liberada del arco. Ahora soy una estaca clavada en el suelo. Además, me vegetalizo. Mi ser echa raíces. Mis gestos se hacen más lentos, tomo mucho té, me vuelvo hipersensible a las variaciones de la luz, no como más carne. Mi cabaña, un invernadero.”[1]
El llibre és, de fet, un diari per on desfilen les idees, les lectures, les angoixes, les alegries i tots els sentiments que l’autor experimenta en els sis mesos en què viu a la riba del Baikal. L’acompanyen el llac, el bosc, els animals que hi viuen i també alguns veïns, que de tant en tant i a peu pel llac, en cotxes 4×4 o en barca (depenent de l’època de l’any) el van a veure. En els últims mesos, l’acompanyen també un parell de gossos fidels i algun amic que li fa una visita.
Neu, gel, salmons, óssos, fred i molt de vodka van omplint les pàgines d’aquest interessant quadern de bitàcola d’un autor que tinc ganes de continuar llegint. Tesson intenta ser feliç en aquesta vida simple a prop de la naturalesa, dels boscos i del temps, que s’adona que el fa més lliure.
Acabar-lo després del retorn va ser per a mi una bona manera de no deixar del tot les aigües blaves del Baikal.
[1] Tesson, Sylvain. La vida simple. Alfaguara, 2013 (p.89)
