Feia temps que tenia aquest llibre en el meu Kindle i no trobava mai el moment per llegir-lo. Sempre hi havia un llibre o alguna sèrie que passava per davant. Com sempre, l’estiu és un bon moment per liquidar les lectures que han anat quedant a la prestatgeria o al fons de la biblioteca digital. És un llibre que va sortir a la venda al març de 2018 i per Sant Jordi el veig veure a força llocs, la qual cosa em va temptar a endinsar-me en una nova aventura del comissari Brunetti.
Sinopsi
En aquesta nova aventura, Donna Leon ens torna a posar sobre el tauler el comissari Brunetti, el qual està atabalat perquè a la questura hi ha hagut un problema de filtració d’informació. Un bon dia es presenta per sorpresa al seu despatx la Paola, una companya de feina de la seva dona que està molt preocupada pel comportament del seu fill adolescent. La mare sospita que el jove pren drogues. Aquella mateixa nit, l’home de la Paola apareix inconscient i greument ferit en un pont de Venècia i tot apunta a que ha estat agredit. En un bon principi Brunetti pensa que el comportament del jove i l’atac al seu pare estan relacionats. La veritat es tronarà més complexa i la troballa d’uns vals de descompte per a una farmàcia local destaparà un cas de frau al sistema sanitari venecià. En aquesta novel·la Brunetti es trobarà amb un criminal poc habitual que es debat entre el bé comú i el bé individual, de manera que el comissari es veurà temptat de perdonar un crim que neix de la necessitat i de l’amor per un fill.
Al meu parer
El fet que el criminal amb el que es topa Brunetti no sigui un assassí, un mafiós o, per dir-ho d’alguna manera, un criminal de manual amb la voluntat de fer el mal fa que el comissari es vegi en un debat moral. Tant una cosa com l’altra humanitza tant malfactor com policia. Per altra banda, aquest toc humà fa el cas més real, ja que –per sort– els assassins en sèrie són una minoria. En contrapartida, tot això trobo que desllueix la novel·la, ja que la trama no té gaire suc i queda una mica esmorteïda. Crec que la trama no m’ha agradat perquè al final del què es tracta és d’un frau a la seguretat social, quelcom que en altres països deu ser un pecat mortal, però que en el nostre, vista la corrupció que s’ha destapat en els últims anys, em sembla un crim poc morbós. És ben bé que la realitat supera la ficció…
Diria que el millor de la novel·la és el personatge de Brunetti. Penso que quan arribes a un punt, com és el cas de Donna Leon, en què has viscut tantes aventures amb el teu personatge, o crees una història d’allò més emocionant o bé t’endinses en l’interior del comissari per tal que el lector empatitzi amb ell. Leon ha optat per la segona opció: un personatge que el lector coneix millor que al seu veí.
A nivell estilístic no hi tinc res a dir, ja que és una novel·la negra que està ben narrada i ben ordida que passa molt bé i a bon ritme. Ara bé, l’element essencial per a mi és la trama, i què voleu que us digui… deixa molt que desitjar, la qual cosa em porta a pensar que ha estat una novel·la molt venuda per qui l’ha escrit i per la fama del seu protagonista. Els fans de Donna Leon i del comissari Brunetti s’empassarien qualsevol cosa, i al final crec que els lectors no ens podem deixar portar per la simpatia envers un autor o un personatge. Algú ha dit que és una bona novel·la, però jo em quedo amb que és una novel·la correcta. I punt. Després de llegir-la et quedes igual que estaves. Però això ja passa amb les sagues i amb els escriptors mediàtics, que sembla que qualsevol cosa que facin està ben feta, cosa del tot incerta. S’ha de continuar treballant.
Agradarà a…
Evidentment agradarà als fans de Donna Leon i del comissari Brunetti. Si busqueu una novel·la negra en què hi hagi un debat intern, en aquesta ho trobareu, però amb una trama descafeïnada.
No agradarà a…
Si el que busqueu és un trhiller sorprenent i ple de pistes, aquesta no és la vostra novel·la. Crec que tampoc agradarà als que no coneixen el comissari Brunetti i a aquells que estableixen contacte amb Donna Leon per primera vegada.
