Alianza editorial va editar l’any 2015 un llibret de Thomas O. Hollmann que recull informació sobre la ruta de la seda. El vaig llegir poc després de tornar d’Uzbekistan perquè el viatge m’havia deixat encara preguntes sense resposta. De fet, el llibre La Ruta de la seda de l’autor alemany és un bon resum del que va representar el comerç de la seda en el passat i també en l’actualitat d’uns països asiàtics encara molt poc coneguts.
Fer la ruta a l’antiguitat no era gens fàcil i d’això ens n’adverteix l’autor ja en el pròleg: “Quien en la Antigüedad y en la Edad Media viajara por la Ruta de la Seda había de disponer por lo menos de una capacidad para alcanzar la meta: la de valorar correctamente los riesgos, pero, llegado el caso, también la de desdeñarlos.” Devia ser molt fàcil desorientar-se a les muntanyes, als deserts o als mars. A part del pròleg a tall d’introducció, el llibre inclou la informació dividida en capítols que ens parlen dels paisatges i trajectes (barreres naturals, transports, les rutes principals…), també ens parla dels monjos budistes, dels emissaris de la cristiandat, dels viatgers musulmans i dels investigadors i aventurers. Igualment coneixem les llengües i les diferents identitats que hi ha i hi havia en aquest ampli territori, i, per tant, de la importància que hi ha tingut sempre la figura del traductor:
“Entre los que por su trabajo -o vocación- viajaban regularmente por la Ruta de la Seda había con seguridad muchos políglotas. En muchas regiones y en ciertas épocas es evidente la existencia de una lingua franca aceptada de forma generalizada. El papel de la lengua bien establecida en muchos lugares correspondió a veces al malayo en las ciudades portuarias y al sogdiano en los nudos de comunicaciones de la ruta terrestre.”
També Thomas O. Höllmann ens descriu com funcionaven i funcionen els estats per on passa la ruta de la seda, que són diversos i fa referència també als mercaders, als articles que s’hi transportaven, a les maneres de pagar i als impostos. Coneixem també les diverses religions com el budisme, el zoroastrisme i maniqueisme, el judaisme i cristianisme i l’islam. I destaca l’art que va quedar en aquestes terres i que ens mostra com va ser la vida durant uns anys en què gent de tot arreu passava per aquests paratges: monuments religiosos, mitjans d’expressió artística, i la importància del paper en la transmissió de coneixements: “Posiblemente no hubo ningún invento llegado a Occidente desde China que en el transcurso de la historia fuera tan influyente como el papel.”
Finalment, tanca el llibre un petit capítol que parla de l’actualitat i de com el petroli i l’opi s’han convertit en la nova moneda de canvi de la regió. Un bon recull bibliogràfic, una cronologia i un índex onomàstic tanquen aquest llibre de menys de dues-centes pàgines que ens ajuda a entendre una de les rutes comercials més importants de la història.
