Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su vestimenta
o bien no conversa con quien no conoce.
Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones,
justamente estas que regresan el brillo
a los ojos y restauran los corazones destrozados.
Muere lentamente quien no gira el volante cuando esta infeliz
con su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño
quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida,
huir de los consejos sensatos…

¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
¡Hazlo hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡No te impidas ser feliz!

Pablo Neruda

Perquè hem de viure i ho hem de fer avui! És important tenir present la mort però sense por ni recança, què en traiem sinó? Perquè es pot morir de moltes maneres, com diu Neruda, així que a llegir, a riure, a gaudir, a somiar desperts, a cantar, a jugar, a descobrir, a mirar, a contagiar, a estimar, a perdonar, a abraçar, a equivocar-se, a rectificar, a voler més, a voler-ho tot…

I per tenir tot això present però amb eines per afrontar la pèrdua, continuo amb l’article de la setmana passada i proposo més contes que en parlen però amb dolçor i naturalitat. Tots aquests contes són una gran eina per treballar amb tots els infants, petits i grans, totes i cadascuna de les emocions, perquè en el dolor hi pot haver tristesa, por, enyorança, ràbia però es transforma i pot acabar sorgint l’alegria, les rialles i la tranquil·litat…

  • El senyor mort dins d’una avellana d’Eric Maddern (editorial Blume)

    Com diu un dels seus protagonistes: “Necessitem la mort perquè existeixi la vida” o, expressat amb altres paraules, no es pot concebre la vida sense la mort. I és que què passaria si desaparegués la mort? No moririen ni persones ni animals i per tant, tampoc en podríem menjar cap! Un conte sense dramatismes que fa que ajudi a entendre la mort.

 

 

  • Paraíso de Bruno Gibert (Los cuatro azules)

    És un conte amb un disseny gràfic molt peculiar ja que la història que s’explica l’acompanyen pictogrames, senyals de tràfic o logotips molt simples que ajuden a entendre què és el paradís i les pregunes que li fa un nen al seu avi que ha mort. Preguntes sense resposta que fan ballar el cap al lector.

 

 

  • El árbol de los recuerdos de Britta Teckentrup (Nube Ocho)

    Aquest conte celebra la vida per explicar la mort, ja que la Guineu repassa tots els seus records, uns records que sobreviuen en els demés vers la seva mort.

 

 

 

 

  • El corazón y la botella (oliver jeffers, Udo Araiza) fondo de cultura económica us

    Una nena que està molt trista decideix posar el seu cor en una ampolla i penjar-se-la al coll per així protegir-se de la tristesa i cuidar el cor perquè no pateixi més, però aquest acte porta conseqüències i fa que perdi la curiositat pel món que l’envolta i mica en mica l’ampolla la va molestant… És un àlbum il·lustrat estèticament molt bonic i transmet la major part de la història amb les pròpies imatges i les imatges dels diàlegs.

  • L’estrella de la Laura de Klaus Baumgart (Editorial Beascoa)

    Una nit qualsevol, la Laura veu caure una estrella just davant de casa seva i se l’emporta a l’habitació. És una història molt dolça per entendre que a vegades ens hem de separar o desprendre d’allò que estimem.

 

 

 

  • El hilo de la vida de Davide Sarbacane (Editorial S.A Ediciones B)

    Amb una estètica molt particular i un fil vermell que serveix de fil conductor, ens mostra què esperar de la vida, que són moltes més coses de les que nombra, i de la mort.

  • T’estimaré sempre petitó de Debi Glori (editorial Estrella Polar)

  • L’Edu, el petit llop de Gregoire Solorareff (editorial Corimbo)

  • On és el iaio? De Mar Cortina (Tandem Edicions)

  • Doce preguntas a un piano de Juan Kruz Igerabide (Editorial Kindle)

  • El pato y la muerte de Wolf Erlbruch (Barbara Fiore Editora)

  • Jack y la Muerte de Tim Bowley i Natalie Pudalov (OQO Editora)

Podeu consultar els llibres que vam recomanar la setmana passada també en relació a la pèrdua.

AnteriorRosy & John, Pière Lemaitre
SegüentLes pitjors pel·lícules visualitzades el 2015 (II)
Avatar photo
Em dic Anna Prat i Fontseca, tinc 34 anys i sóc mare d’en Guiu, nascut el 23 de desembre del 2014, i parella d’en Xevi, un company de vida que em fa créixer i estimar el dia a dia i apreciar els petits detalls que la vida ens brinda. He de dir que em va costar molt saber què volia ser de gran, ja que sóc mestra d’educació infantil amb menció d’art a l’escola, integradora social i intèrpret de llengua de signes. Amb el temps m’he adonat que el camí que he recorregut tan a nivell educatiu com laboral, ja que tinc experiència en el món de l’educació i el lleure i en educació especial, m’han ajudat a sentir-me preparada i valenta per iniciar aquest projecte amb confiança i seguretat: “Carantoines, mare de dia a Tona”. Neix el setembre de 2015, ja que em permet ser la mestra i la mare que visualitzo en el meu ideal i al mateix temps conciliar la vida laboral i familiar tan de la meva família com de les famílies que confien i confiïn en aquest projecte. I amb aquest projecte al damunt, se'm convida a escriure a L'Escriba cada quinze dies sobre el que més m'agrada: criança, infància, educació, literatura infantil, activitats i experimentacions sensorials i altres temes relacionats.