Més llibres és el segell encarregat d’editar la segona novel·la de Tuli Márquez, La mida dels nans. L’autor, periodista de formació, en aquesta novel·la s’atreveix a parlar sense embuts de l’estreta relació que hi ha entre periodisme i poder en una ficció que podria passar per una història real.
La novel·la comença quan en Marc, a priori un periodista qualsevol, rep la visita gens amable d’uns encaputxats que l’envien a l’hospital després de trencar-li uns quants ossos. A l’hospital, en Marc començarà a preguntar-se qui pot haver perjudicat amb els seus articles per rebre un atac d’aquella magnitud, i al llarg d’una setmana el lector acompanyarà el protagonista en un viatge al passat que pugui aportar llum al cas.
El llibre és una història sobre les lluites de poder i les males arts que utilitzen els polítics i els partits per fer-s’ho venir bé. Per la seva banda, el periodisme és una peça més de l’engranatge que fa moure la roda política; allò que tothom sap, però un tema del qual molt pocs s’atreveixen a parlar. La seva lectura porta el lector a reflexionar sobre la credibilitat que la societat dona als grans mitjans de comunicació, els quals també poden estar corromputs i obeir altres interessos molt més foscos que el d’informar els ciutadans. Després de llegir-lo, posareu (encara més) en qüestió les noticies que veieu per la tele, que llegiu als diaris…
Un dels aspectes més destacats i més treballats de l’obra són els personatges. Al llarg de la lectura tenim la sensació d’estar jugant al Cluedo, ja que qualsevol podria estar implicat en l’atac que ha patit el Marc; i és que tots tenen una part fosca i es revesteixen d’una gran hipocresia. Ara bé, com sol ser habitual, “el dolent” és qui menys t’ho esperes. I dic “dolent”, per dir alguna cosa, perquè tots ells són tan humans que no estan d’una banda o de l’altra d’una forma clara, la qual cosa aporta versemblança no només al caràcter de tots ells, sinó també a una trama que, com hem dit, podria ser ben certa.
Agradarà a…
A aquells que us agradin les històries fosques i truculentes amb un rerefons social i amb un fort esperit crític.
No agradarà a…
A qui busqui una novel·la simple i que no el faci rumiar. És inevitable qüestionar-se alguns aspectes de la societat.