Ja sabeu que tinc debilitat pels contes i àlbums il·lustrats que transmeten valors als més menuts. En aquesta ocasió, m’ha entusiasmat La meva ombra és rosa, un àlbum il·lustrat i escrit per Scott Stuart, un autor que no coneixia i del que de ben segur us en parlaré en alguna altra ocasió, perquè remanant entre els seus títols, ja n’he fitxat alguns.
El protagonista d’aquesta història és un nen que, com diu el títol, té l’ombra rosa. Això per a ell és un problema, perquè a la seva família tothom té l’ombra blava, i a aquesta ombra, que és la seva essència, li agraden els unicorns, les princeses… però, sobretot, posar-se un vestit i fer de ballarina. El seu pare li diu que només és una etapa, que no es preocupi, que ja li passarà. Ell, fins i tot, desitja que la seva ombra sigui blava perquè sap que la seva ombra destaca entre les altres, cosa que el fa patir. Tot empitjora el primer dia d’escola, quan entra a l’aula amb la seva ombra i el seu vestit de ballarina i tothom se’l queda mirant. Podeu demanar al tió o els Reis un exemplar i esbrinar com acaba tot plegat.
L’autoacceptació primer i l’acceptació de la diferència en els altres és un dels valors que ens vol transmetre aquest llibre. Així doncs, Stuart ens anima a viure connectats amb la nostra ombra, amb la nostra manera de ser sigui quina sigui i per molt diferent que sigui de la dels altres. Com és habitual en aquest tipus de contes, no es tracta d’una història exclusiva per a infants i, de fet, convindria que els Reis el deixessin sota l’arbre d’algun adult. A molts ens ha costat anys descobrir qui som i que no cal complir amb les expectatives dels altres, que està bé ser diferent. Tant de bo haguessin existit aquesta mena de contes quan jo era petita.
Pel que fa a l’estètica, la portada enamora des del minut u; la lluïssor de l’ombra crida moltíssim l’atenció. Quant a l’interior, el conte és un espectacle visual que juga amb els colors blau i rosa en tot moment amb un gràcia i una subtilesa exquisides.
Agradarà a…
Als que vulguin educar els seus infants en el respecte i la tolerància tant envers els altres com envers ells mateixos. Insisteixo: ser diferent està bé.
No agradarà a…
Als intolerants.
