Ara que ha començat el curs és un bon moment per reflexionar sobre la lectura de clàssics a les aules. Quan parlem de lectures obligatòries tinc sentiments contraposats; per una banda, si no fem llegir els clàssics a les escoles i instituts, hi arribaran els joves en algun moment de la seva vida? Per altra banda, els hem d’obligar a llegir un llibre per al qual no estan preparats o pel que no senten cap tipus d’atracció? Com veieu, hi ha més preguntes que respostes, però intentaré defensar la meva postura.
Per què llegir clàssics a l’aula?
La lectura de clàssics és una eina fonamental per a l’educació literària i cultural dels joves. Els clàssics, aquelles obres que han resistit la prova del temps i han influït en el pensament de diverses generacions, ens ofereixen molt més que una simple història. A través de les seves pàgines, els estudiants poden explorar qüestions universals com la moralitat, la justícia, el poder, i la condició humana. En aquest article defensaré el valor d’obres com Èdip Rei, de Sòfocles, i El Llibre de les Bèsties, de Ramon Llull, ja que són exemples paradigmàtics que il·lustren la riquesa d’aquest patrimoni literari i els beneficis que té la seva inclusió en el currículum educatiu. Però anem a pams…
Què és un clàssic?
Un clàssic no és només una obra literària antiga; és un text que transcendeix la seva època i cultura d’origen per parlar-nos d’idees, valors i dilemes que són rellevants encara avui. Italo Calvino, a la seva obra Per què llegir els clàssics?, ens recorda que un clàssic és aquell llibre que mai acaba de dir el que ha de dir. En el context educatiu, els clàssics no només ofereixen una finestra al passat, sinó que també proporcionen una base sòlida per al pensament crític, la reflexió i el diàleg a l’aula. A través d’ells, els estudiants poden establir ponts entre el passat i el present per comprendre millor la complexitat del món que els envolta.
La necessitat d’adaptacions: facilitar la comprensió dels clàssics
Molts d’aquests textos clàssics, per la seva antiguitat i complexitat, poden resultar difícils d’entendre per a un lector jove. Per això, sovint és necessari adaptar els textos originals a un llenguatge i un estil més accessibles, sense perdre l’essència i el missatge fonamental de l’obra. Aquest procés d’adaptació, fet amb cura, permet que els alumnes, independentment del seu nivell de maduresa lectora, puguin connectar amb el sentit últim del text i comprendre’n les implicacions filosòfiques, socials i culturals. Les adaptacions faciliten que els estudiants visquin l’experiència completa de llegir un clàssic, alhora que estimulen la seva curiositat per aprofundir-hi més endavant.
L’acompanyament del professorat: una guia indispensable
Els clàssics, per la seva naturalesa, sovint requereixen una mediació que permeti als joves lectors comprendre i apreciar plenament les obres. Aquest aspecte és especialment important en un context educatiu on els alumnes poden no estar acostumats a textos amb llenguatges i estructures diferents de les modernes. El paper del professor no és només el de transmetre informació, sinó de facilitar una experiència de lectura que sigui reflexiva i participativa.
Un bon acompanyament pedagògic implica proporcionar el context històric i cultural necessari, animar a la reflexió crítica i fomentar debats que connectin el text amb les experiències personals i l’actualitat. També és important promoure activitats creatives com dramatitzacions, recreacions o paral·lelismes amb altres obres per ajudar els alumnes a entendre millor els matisos i la complexitat dels clàssics.
Èdip Rei i El Llibre de les Bèsties són dues obres fonamentals de la literatura universal que, malgrat estar separades per segles i per contextos culturals molt diferents, comparteixen una profunda reflexió sobre la condició humana, el poder, i la moralitat. Mentre que Èdip Rei ens endinsa en la tragèdia grega, explorant el destí, la identitat i les conseqüències de les decisions humanes en un context de recerca de la veritat i confrontació amb el desconegut, El Llibre de les Bèsties ens ofereix una mirada satírica i al·legòrica del món polític i social de l’Edat Mitjana. Totes dues obres, a través de formes narratives diferents —la tragèdia i l’al·legoria—, proporcionen als estudiants una comprensió rica i diversa sobre els grans temes universals, alhora que fomenten una reflexió crítica sobre la societat actual. Aquestes característiques les fan especialment rellevants per a l’aula, on poden ser estudiades en paral·lel per explorar les similituds i diferències en el tractament de temes com la justícia, la responsabilitat, i el poder en contextos històrics i culturals distants però sorprenentment connectats.
Èdip Rei: tragèdia i reflexió moral
Èdip Rei, una de les grans tragèdies gregues de Sòfocles, és la història d’un home que, en intentar evitar una profecia, acaba complint-la de la manera més tràgica. A l’aula, aquesta obra permet abordar temes com la responsabilitat individual, la ceguesa davant la veritat, i les conseqüències de les accions humanes. A més, els conflictes interns dels personatges poden servir com a mirall per a molts adolescents que, en aquesta etapa de la vida, estan buscant la seva pròpia identitat i comprenent la complexitat de les decisions morals.
Però Èdip Rei també necessita un acompanyament adequat per part del professorat. La complexitat del seu llenguatge, el seu context històric, i els seus conceptes filosòfics poden ser difícils de comprendre sense una guia. Aquí, el paper del professor es converteix en fonamental: no es tracta només d’explicar la història, sinó de crear un espai on els alumnes puguin discutir, preguntar i reflexionar sobre les implicacions de l’obra. Això els ajudarà a veure més enllà de la trama i a connectar la tragèdia amb experiències i dilemes contemporanis.
El Llibre de les Bèsties: al·legoria i moralitat
El Llibre de les Bèsties és un altre exemple excel·lent d’un clàssic que pot enriquir l’educació dels joves. Aquesta obra, escrita en el context de l’Edat Mitjana, és una al·legoria política que utilitza animals per representar diferents tipus de governants i comportaments humans. Llull, a través d’aquesta faula, explora temes com la corrupció, la manipulació política, la justícia, i la virtut. Per als estudiants d’avui, aquestes temàtiques són sorprenentment rellevants, especialment en una època en què la política i l’ètica continuen sent debats centrals a la societat.
Introduir aquesta obra a l’aula no només ajuda a conèixer Ramon Llull, una figura fonamental de la literatura catalana i del pensament medieval europeu, sinó que també permet als estudiants reflexionar sobre com es poden comunicar missatges complexos a través d’elements senzills com els animals i les faules. L’acompanyament del professorat aquí també és vital, ja que la riquesa de significats i les lectures polítiques i morals poden perdre’s si no es discuteixen de manera adequada.
Més enllà de la lectura
La lectura de clàssics com a l’aula no és només una forma de complir amb el currículum acadèmic, sinó també una manera de donar als joves eines per comprendre millor el món, la història i la seva pròpia experiència vital. A través de la lectura, els estudiants poden descobrir que els dilemes, les passions i les preguntes que es plantejaven fa segles continuen sent rellevants avui dia. És responsabilitat del professorat guiar aquest procés per tal de convertir aquestes lectures en experiències transformadores que perdurin en la memòria dels alumnes molt després que hagin deixat l’aula.
Per a aquesta experiència de lectura, he escollit les edicions de Lectures Punt Volat, que ofereixen versions especialment pensades per al treball educatiu. Si voleu explorar més títols d’aquesta col·lecció, us convido a consultar el seu web per descobrir altres obres que poden enriquir la lectura dels vostres alumnes.
En definitiva, introduir els clàssics a l’ensenyament no és només un exercici acadèmic, sinó un viatge que enriqueix la ment i l’esperit dels joves obrint-los les portes a un diàleg amb la cultura i la humanitat a través del temps.
