Segurament si us parlo de la Heidi tots em sabreu taral·lejar el “abuelito dime tú” i tindreu al cap tots els personatges de la mítica sèrie animada que van passar durant generacions les televisions del país, acompanyada d’en Marco, en Jack i la Nuca i tants d’altres.
No obstant això, la Heidi no és obra de cap geni de l’entreteniment televisiu sinó d’una autora suïssa, Johanna Spyri. Es tracta d’una obra clàssica de la literatura infantil en què es ressalten sobretot els valors humans i l’amor per la natura. L’acció se situa als Alps suïssos, en una zona que gairebé fa frontera amb Liechtenstein i Àustria, al cantó dels Grisons.
L’obra està escrita en dues parts: la primera explica els anys d’aprenentatge del món i una segona part en què la Heidi aplica els coneixements. Tot i així, aquestes dues parts de l’obra queden força diluïdes en les múltiples adaptacions cinematogràfiques. Si bé la primera part es va publicar el 1880 i la segona un any més tard, les reedicions que se n’han anat fent ja han ajuntat les dues històries sota el títol que tots coneixem: Heidi.
No m’entretindré gaire amb l’argument, ja que crec que tothom coneix la història de la nena orfe que es veu obligada a viure amb el seu avi en una caseta aïllada als Alps i amb qui acaba tenint una molt bona relació. A partir d’aquí coneixerem tots els personatges. 
Si bé el llibre ha estat tres vegades traduït al català, la sèrie (doblada i distribuïda en castellà) pesa molt més en el nostre imaginari col·lectiu. Així doncs tots coneixem en Pere per Pedro, la senyoreta Rottenmeier per la señorita Rottenmeier o la Boira per la Niebla.
La història de la Heidi s’ha traslladat una infinitat de vegades tant al cinema com a la televisió, però segurament, el producte més famós de tots ha estat l’adaptació japonesa. Us pensàveu que els japonesos no coneixien els Alps? La sèrie va ser il·lustrada i produïda pel japonès Isao Takahata. Segurament us sonarà el nom d’aquest creador perquè juntament amb Hayao Miyazaki són els fundadors d’Studio Ghibli, estudi de cinema que ha recollit premis i elogis per allà on ha passat. La sèrie es va estrenar l’any 1974 (el 75 a Espanya) i consta de 52 episodis.
Tot i així, aquests no han pas estat els grans èxits de la nena dels Alps i és que resulta que les altures donen per molt més. Obres de teatre, musicals i un bon grapat de pastitxos. El primer és datat del 1938. Charles Tritten, el traductor de la Heidi a l’anglès, va decidir, dos anys després de publicar la traducció, presentar dues aventures més amb el personatge i les muntanyes suïsses com a protagonistes. La primera és Heidi i Peter i la segona Heidi creix. En aquests volums hi trobem una Heidi adulta que exerceix com a professora de l’escola i els seus fills, els quals cobren protagonisme a la segona part.
Parlem però també una mica de la muntanya, amb una gran presència dins l’obra. Si bé no sabem exactament quina de les muntanyes dels Alps és la que habitava la Heidi, sí que se sap que és una regió de Landquart, al cantó dels Grisons, una àrea que fa frontera entre Liechtenstein i Àustria i que inclou la ciutat de Maienfeld. L’indret s’ha convertit en tota una atracció turística. Els visitants, la gran majoria s’ha de dir que són japonesos, poden visitar diferents escenaris que s’han creat expressament per recrear l’obra de Spyri, com ara la casa de la Heidi. Si bé, en aquest paràgraf us he donat molts noms difícils de pronunciar o recordar, us he de dir que la regió se la coneix de manera amistosa com a Heidiland.
