És un secret a veus que Horaci és, de bon tros, el meu poeta preferit. De fet, tinc la gosadia de dir que tothom hauria de llegir Horaci, especialment aquells que es vanen de dir que llegeixen poesia. Per què? Perquè és un referent i un dels pilars fonamentals de la poesia occidental. Ras i curt. Més enllà de tots els tatuatges que la seva obra ha pogut suscitar amb el seu famós carpe diem, les seves obres contenen temes tan universals com la immortalitat de l’artista, el camí de la moderació, el pas inexorable del temps, la impossibilitat d’escapar de la mort, la necessitat de gaudir de la vida i les petites coses… L’estoïcisme que traspua la seva poesia és una arma poderosa que ha aconseguit traspassar la barrera del temps i de l’espai per convertir obra i artista en immortals. A més, en els temps en què vivim, els seus poemes prenen molt de sentit.

Ara que coneixeu la meva opinió sobre l’obra d’Horaci (l’adoro. Queda clar, oi?), podeu imaginar què em va passar quan vaig saber que Trípode posava a la venda una edició amb els dos primers llibres d’Odes. Ho heu encertat: se’m va accelerar el pols de mala manera, vaig sospirar delerosa de tenir-lo entre les mans i no em vaig poder treure el somriure de la cara en tot el dia. Quan va arribar el paquet, vaig frisar per poder llegir-lo, fullejar-lo… L’he llegit molt a poc a poc, perquè Horaci s’ha de pair i processar, i també perquè no volia que s’acabés mai.

Pel que fa al llibre pròpiament dit, s’ha de reconèixer que des del punt de vista editorial és un risc publicar una obra així. Tot i que és un dels millors poetes de la història, avui dia poca gent llegeix poesia i, si en llegeix, moltes vegades és poesia actual o relativament recent. Els clàssics, al meu parer, estan força oblidats, i molt especialment els grecoromans. Així doncs, cal reconèixer aquest esforç de l’editorial.

Quant al contingut, estem parlant d’Horaci. Què voleu que us digui? No hi ha gaire res a dir, però de la traducció sí que us en puc dir coses. Jeroni Zanné va traduir aquests dos llibres d’Odes durant el seu exili i va saber afrontar la traducció dels versos llatins al català amb una destresa i una riquesa excepcionals. Ara bé, això fa que el lector, moltes vegades, hagi de tenir el diccionari a mà, la qual cosa a mi personalment m’agrada, perquè em porta a descobrir paraules que desconeixia totalment.

A aquestes alçades segur que teniu ganes d’Horaci. Doncs aquí en teniu un tastet. Us deixo amb la traducció de Jeroni Zanné dos dels meus versos preferits d’Horaci.

En tant que jo parlo, les passes del temps s’esvaneixen.
Profita aquesta hora: tot ço que vindrà no et capfiqui.

 

Agradarà a…

A qui busqui POESIA amb majúscules.

No agradarà a…

A qui això dels poemes no li faci gaire el pes.

Portada

AnteriorLa història de la Heidi
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.