Netflix continua apostant per les sèries espanyoles i pels trhillers. En aquesta ocasió, el gegant del streaming, ha produït aquesta sèrie rodada entre Barcelona i Manresa que ens transporta una història basada en fets reals situada a la Barcelona dels anys 60.

Verónica Fernández i Jorge Torregrossa ens ens expliquen la historia de l’Helena (Adriana Ugarte), una dona marcada per la repressió i la cruesa del franquisme que, amb el seu marit a la presó a causa d’una vaga i una nena petita al seu càrrec, farà tot el que sigui possible per tirar endavant de la manera que sigui, fins i tot, si cal fer de prostituta. La seva determinació per treure el seu home de la presó la portaran a involucrar-se en una banda de mafiosos dirigida per Malpica (Javier Rey) que controla el tràfic d’heroïna a Barcelona i qui té com a entre d’operacions l’Albatros, un club nocturn situat al cor de la ciutat. Extorsions, mentides, diners, passions i lluites de poder són alguns dels ingredients que formen aquesta trama.

La sèrie compta amb un repartiment de luxe. Adriana Ugarte es fica de ple en el paper de dona valenta i lluitadora capaç de fer qualsevol cosa per sobreviure i serà, sens dubte, el personatge més destacat i atractiu. Javier Rey no es queda enrere a l’hora de fer de traficant sense escrúpols, però no innova, ja que aquesta faceta ja la vam poder veure a Fariña. Per acabar-ho d’adobar, la relació violenta, apassionada i de necessitat mútua que s’establirà entre els dos personatges es veurà reforçada per una química espatarrant entre els dos actors. Tot i així, Ugarte desplega tots els seus dots interpretatius fins al punt que eclipsa gairebé tots els personatges, fins i tot el Rey. L’antagonista de la parella serà l’inspector Vinuesa, interpretat per un Eduardo Noriega molt correcte en el seu paper, però sense sortir-se del guió. Per la seva banda, els actors secundaris, encapçalats per Íngrid Rubio, Marina Sala, Pep Ambròs i Marc Martínez entre d’altres, ens son presentats d’una forma molt superficial, la qual cosa fa que no se’ls acabi de treure tot el suc. Tot i que hi haurà alguns personatges secundaris cabdals per al desenvolupament de la història, al final s’acaben convertint en elements satèl·lits al voltant de la trama i, sobretot, d’Ugarte.

Pel que fa als aspectes més tècnics, la sèrie aconsegueix un resultat satisfactori. Els escenaris, la fotografia, la música… estan en sintonia amb el guió i les interpretacions. La llum i la fotografia fosques i lúgubres, especialment al principi, recorden al cinema de gàngsters. L’únic punt en què potser patina una mica és en la creació de l’entorn de Malpica, ja que la sèrie cau en el clixé i retrata el típic «mafiós», de manera que la sèrie resulta poc original en aquest aspecte. Pel que fa al vestuari, la cosa no acaba d’encaixar, i de vegades sembla que en comptes d’estar als anys 60 estiguem als anys 20 o 30, però tot i així, l’espectador no desconnecta de la trama i dels fets que ens narra aquesta història.

El ritme de la sèrie és bastant bo i l’espectador es veu empès a veure un capítol rere l’altre per descobrir com li aniran les coses a l’Helena, una dona que haurà de passar per incomptables entrebancs. Tot i que també es poden veure les vicissituds per les que passaran els mafiosos, la seva història va perdent interès a mesura que avança, de manera que l’Helena és l’al·licient de la sèrie i el veritable motiu que fa que els espectadors arribin al final, ja que capítol rere capítol, la protagonista es referma com una supervivent.

El millor…

Un repartiment molt correcte amb algunes actuacions molt destacables.

El pitjor…

No innova. Aquesta història ja l’hem vist moltes vegades.