Quan ets profe passa que tu recordes fets i esdeveniments amb moltíssima claredat i els teus alumnes o no els recorden perquè eren massa petits o bé encara no hi eren. Doncs bé, això em passa amb la crisi del 2008. Jo la tinc perfectament al cap: “d’això fa quatre dies”, penso, però tinc alumnes que van néixer aquell any i o bé encara es feien caca a sobre.
I per què explico tot això? Perquè el dissabte 15 d’abril vaig ser al Taradell negre, el festival de literatura negra de la Catalunya central, on vaig tenir el plaer de parlar amb la Georgina Dalmau, autora de Gossos salvatges, una novel·la editada per Fanbooks que, com ella mateixa explica, parteix d’aquella crisi. A la novel·la, però, l’autora juga a imaginar què hauria passar si no ens n’haguéssim sortit, si el món tal com el coneixem hagués col·lapsat, si tot plegat hagués deixat de funcionar.
I què queda en aquest món que ens presenta Gossos salvatges? Bandes criminals, escassetat d’aliments, pobles abandonats, perills a cada pàgina i dos bessons ja adolescents que es van separar i que ara es retroben. Ara bé, l’una ha format un grup d’amics en què cuiden els uns dels altres i l’altre forma part d’una banda d’assassins sense escrúpols. Com podeu intuir, el xoc està assegurat.
La progressiva caiguda del sistema l’anirem coneixent gràcies al diari de la mare de la Duna (un d’aquests bessons), una estratègia més que encertada per no caure en allò que diem de mostrar en comptes d’explicar. Aquests moments narratius paral·lels a l’acció principal m’han recordat moltíssim a la sèrie El Colapso (la teniu a Filmin), una sèrie distòpica que podria contenir ben bé un episodi inspirat en aquesta novel·la.
Però si per alguna cosa brilla la novel·la és pel ritme. Els seus personatges van d’una banda a l’altra i afronten perills i emocions sense treva, la qual porta el lector a estar encuriosit i enganxat de la primera a l’última pàgina. Tot plegat, 130 pàgines i escaig que es llegeixen en un tres i no res.
Tot i que l’han catalogat com una novel·la juvenil, s’hi expliquen situacions i vivències molt crues, fosques i dures. Ja sabem que la maduresa lectora és molt relativa i que depèn molt de cada lector, però jo potser la recomanaria de 2n cicle d’ESO en endavant. Ara bé, no us penseu que és una novel·la per a adolescents, perquè els adults també ens hi podem sentir còmodes.
Agradarà a…
Als amants de les distopies i els mons postapocal·líptics.
No agradarà a…
Als que busquin una novel·la complexa sobre el sentit de la vida. És acció constant.
