Isabel Coixet es llança al món de les sèries amb Foodie Love, una història de 8 capítols que trobareu a HBO i que està protagonitzada per Laia Costa i Guillermo Pfening.
La sèrie tracta sobre un noi i una noia que es coneixen a través d’una aplicació per a amants de la gastronomia; com un Tinder però per a foodies. L’algoritme de l’app uneix aquesta parella formada per la catalana i l’argentí, els quals iniciaran aquesta aventura gastronòmica amb un exquisit cafè. Després del cafè vindran altres cites amanides amb còctels, ramen, gelats, alta cuina… De mica en mica, en cada personatge aniran aflorant els fantasmes dels passat, els dubtes, la inseguretat… però també l’adrenalina, l’alegria i l’eufòria que se senten quan es coneix algú especial. Així doncs, el relat juganer i divertit del principi es tornarà cada vegada més profund i transcendental que farà que ambdós personatges busquin en el seu interior. Tant ell com ella són dos personatges que es van coent a foc lent per anar desenganxant la closca de l’interior, i fins al final no coneixerem la seva cara més oculta. En el fons, són dos personatges molt humans, com tu i com jo, i la seva història d’amor podria ser la de qualsevol. Qui no ha tingut una cita màgica en un restaurant?
Al llarg del relat Coixet cau en l’estereotip, en el clixé, i polaritza els personatges perquè la distància entre ells sigui sempre gran i es puguin mostrar com la nit i el dia llevat perquè tenen el seu amor per la teca com a punt de connexió. Ell és pur mètode, ordre, control; i ella és caos, improvisació i intensitat. Per sort per a Coixet, la parella protagonista ha sabut sortejar aquest entrebanc i un guió més aviat fluix amb èxit gràcies a les seves interpretacions. A més, Laia Costa i Guillermo Pfening han sabut mesurar la química entre ells i la fan evolucionar al mateix ritme que avança la relació entre els seus personatges. Tot i que estem d’avant d’una parella de cinc forquilles, Costa està una mica per sobre de Pfening, ja que ens regala tant els moments més dolços com els més amargs de la sèrie. Sens dubte, el repartiment és el major encert d’aquesta sèrie.
En general, podem dir que és una sèrie per llepar-se els dits, però s’ha de reconèixer que no tot és perfecte i que en la recepta de la directora hi ha algun ingredient que sobra, com ara la veu en off i les bafarades que acompanyen els personatges. De tant en tant, Coixet ens situa en el pensament dels personatges i d’aquesta manera ens narra què estan pensant, però no cal. Els dos actors estan tan endinsats en els personatges que no és necessari que diguin res, ja que allò que pensen i senten es pot intuir només amb un simple gest, una mirada, un silenci… Coixet hauria d’haver confiat més en la capacitat dels seus actors i no subestimar la intel·ligència de l’espectador, a qui no cal explicar-ho tot, sinó que agraeix poder interpretar, imaginar i llegir entre línies.
També són bastant indigestos els moments en què la càmera mira a l’exterior per mostrar-nos la quotidianitat que envolta els protagonistes, quelcom que ens fa perdre el focus d’atenció. Aquesta mirada posada en el detall i l’intent de captar tant el que està en el centre de la narració com allò que no pot provocar un empatx. Tot i així, aquesta mirada panoràmica i detallista són marca de la casa d’Isabel Coixet i agradaran als seus fans més aferrissats.
Ara mateix algú estarà pensant: “i la teca què?” Doncs com ja haureu pogut veure, el menjar és gairebé la part menys important de la sèrie. Generalment és el punt de partida de cada capítol; els personatges queden per menjar alguna cosa i… es fa la màgia. Els amants de la gastronomia gaudireu veient com i què mengen i, fins i tot, tindreu una mica d’enveja perquè tot té una pinta espectacular. Als menys gurmets tampoc us farà nosa aquest element de la narració, sinó que us centrareu més en els personatges.
https://www.youtube.com/watch?v=b8kjqdgyF2Q
El millor
Les interpretacions de Laia Costa i Guillermo Pfening
El pitjor
Un guió poc natural
