Entrevistem Gemma Lienas amb motiu de la publicació del llibre Petits contes amb grans valors, un conte que ja us vam ressenyar.

Batalla de preguntes

Amb quin personatge literari t’identifiques? M’agraden molts personatges, però no m’identifico personalment amb cap. Quan llegeixo una història, em poso a la pell del personatge, però quan l’acabo no em sento un altre, torno a ser jo.

Lloc preferit per llegir un llibre? Estirada al llit o al sofà, o a l’estiu al jardí. I impossible? Cap, puc llegir a tot arreu.

Manies de lector. Tinc tots els llibres fitxats i ordenats, sé on son tots. També els tinc anotats en una llibreta i vaig marcant quan els llegeixo.

Últim llibre que has llegit. Moi les hommes, je les déteste, de Pauline Harmange.

Una recomanació. L’assassí cec, de Margaret Atwood.

Quants llibres llegeixes al cap de l’any? 70 aproximadament

Alguna frase que recordis d’algun llibre. “Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera.”

 

Aprofundim…

Anem a Petits contes amb grans valors. Com va sorgir la idea de fer aquest llibre? Creus que els valors estan en crisi?

Crec que segur que hi ha valors que no estan en crisi però els que jo tracto a Petits contes amb grans valors sí que ho estan. Vivim en una societat molt individualista i molt impacient, que ho vol tot ja i per a mi.

Segur que hem guanyat valors diferents últimament, però també s’han perdut d’altres i la voluntat del llibre és recuperar alguns dels valors que s’estan perdent.

Un llibre per a nens… i no tan nens, oi? I per a totes les edats! Estic convençuda que hi ha molts adults que es plantejaran els seus propis valors.

Espero que passi com amb El llibres de les emocions per a nenes i nens. Són llibres que estan pensats per a criatures però que poden ajudar a tothom. M’han escrit persones adultes dient-me que els han servit i també instituts per dir-me que els fan servir a l’ESO per treballar, per exemple, els estereotips de gènere.

Què t’ha inspirat? Com has arribat a les situacions que s’aniran trobant aquests infants? N’hi ha de molts actuals, com ara no poder sortir al carrer, comprometre’s amb causes que ens son alienes…

Primer de tot vaig decidir quins valors volia treballar i després vaig pensar quines situacions podia fer servir. Algunes són situacions viscudes, sobretot amb els meus nets i netes quan eren petits. Però mentre escrivia els contes ens van confinar. I tres dels contes estan pensats específicament per a la situació Covid. “El mercat de galetes”, per exemple, parla de comprometre’s amb la comunitat, i el vaig pensar quan sortíem al balcó per aplaudir els sanitaris i sanitàries, les persones que s’ocupen de mantenir nets els hospitals i els carrers, les persones que treballen als supermercats. Estava bé aplaudir-los, però no n’hi ha prou, hem de respectar les mesures de seguretat perquè no respectar-les implica un perjudici per a la comunitat.

Situacions actuals i nens molt diversos. Nens que viuen amb els seus pares, que viuen amb tiets, que viuen en un centre d’acollida, nens amb dues mares, infants amb discapacitat… A més de transmetre valors, trenquem tabús.

No sé si és gaire tabú viure amb dues mares o en un centre d’acollida. Però entenc el que vols dir. El que vull és mostrar la societat tal com és i que els lectors i lectores puguin identificar-se amb les situacions del llibre. Hi ha famílies amb dos pares o dues mares i nens i nenes que viuen en centres d’acollida. Això últim ho he pogut afegir gràcies a la meva experiència al Parlament, on vaig viure de prop la situació de la infància. Totes les crituares han de poder-se identificar amb les històries.

M’ha agradat molt el conte en què hi ha un nen que no es preocupa pel medi ambient. Creus que és la nostra assignatura pendent?

Absolutament i aquest conte també té relació amb la Covid. És veritat que sempre hi ha hagut virus però també que aquest virus és fruit de la nostra manera de viure, com practiquem l’agricultura, la ramaderia… El canvi climàtic farà que tinguem més pandèmies. I preservar el planeta és la nostra obligació.

Sóc molt fan del follet blau! Un ésser fantàstic que no soluciona la papereta i que fa que els nens prenguin les seves pròpies decisions. Creus que de vegades menystenim la capacitat dels infants per comprendre el món i per decidir?

Gràcies, jo també sóc fan del follet blau! No sé si hi ha persones que pensen que els nens i nenes tenen menys criteri, però no és cert. Les criatures són perfectament capaces de trobar el desllorigador per a qualsevol situació sempre que fem servir el seu llenguatge i que els donem les eines que necessiten. Tenen criteri, i tant!

Les il·lustracions són precioses. Un honor treballar amb en Toni Galmés. Com ha estat l’experiència?

Ha estat fantàstic, les il·lustracions son boníssimes i la relació amb en Toni ha estat molt bona.