“Si ets un nen de deu anys nascut a Afganistan, no pertanys a l’ètnia majoritària i la teva família viu amenaçada pels talibans, pot ocórrer que un dia la teva mare decideixi treure’t de casa i portar-te a Pakistan, travessant les muntanyes, per allunyar-te dels quals van acabar amb el teu pare. I que t’abandoni allí, pel teu propi bé…..”
En el mar hi ha cocodrils és el dur però alhora esperançador relat que Fabio Geda plasma amb tendresa a partir de la peripècia real d’Enaiatollah Akbari. En el mar hi ha cocodrils és, potser també, un relat d’aventures, el llarg viatge de l’Enaitatollah des de l’Afganistán fins a Itàlia, passant pel Pakistan, l’Iran, Turquia i Grècia. Fabio Geda reconstrueix els capítols de la vida d’aquest, llavors nen de 10 anys, que es desperta un dia descobrint que la seves mare l’ha deixat sol al Pakistan, en un gest desesperat per salvar-lo de l’implacable radicalitat dels talibans.
El periodista, després d’entrevistar-se llargament amb Enaiatollah, ens explica aquesta història com un narrador objectiu que deixa a les mans del lector interpretar i comprendre les pors i les penúries d’aquests milers de joves herois que emigren fugint de conflictes que no són seus i que sovint són silenciats i oblidats.
És una bona novel·la per aproximar-se a la realitat de les migracions, per no parlar de números si no de persones amb noms i cognoms.
Berta Sagristà
