A tots ens esgarrifen les notícies sobre abusos infantils. Quina mena de persona (per dir alguna cosa) és capaç de fer una cosa així a una criatura? Qui pot utilitzar la seva autoritat com a adult per intimidar i coartar un infant? No ho puc entendre… I el que em sap més greu és que sembla ser un mal endèmic, quelcom que no podem aturar. Així doncs, com protegim els nostres infants? Prevenint-los i educant-los. I què millor per educar que un conte.

En aquest llibre Lucía Serrano és directa i aborda sense embuts la sexualitat i els abusos infantils. D’una manera clara i senzilla aborda totes les cares d’aquesta xacra. El títol és concís: El teu cos és teu. “De ningú més”, diu també a l’interior. I és que els nens han de tenir clar que si no volen, no han de fer petons, no han de fer abraçades, no s’han de deixar agafar.

Avança amb pas ferm i de forma explícita amb el coneixement del cos. És important que els nens coneguin totes les parts del seu cos (també els genitals) i que hi ha parts íntimes, que no ensenyem, que són només nostres i que les persones grans no les han de tocar. Ells tampoc no han de tocar les parts íntimes d’un adult.

Em sembla important el fet que Serrano destaqui i remarqui als nens que han de buscar ajuda si això passés. I, encara més important, que si ho expliquen i no els creuen, ho han d’explicar a un altre adult fins trobar algú que els cregui. A quants nens els van dir que s’ho havien inventat? Que s’ho havien imaginat?

Però no és tan fàcil, oi? Perquè et poden fer una cosa que t’agrada i que no et surti el “no” en aquell moment. Si això ja ens passa als adults, imagineu què pot passar quan es tracta d’un infant. Doncs l’autora també aborda aquesta situació i els sentiments que pot despertar en l’infant una situació d’abús. Quants nens van callar i encara avui callen per vergonya, per por, per ignorància, per tristesa? Cal que ho expliquin, perquè “els secrets dolents et fan sentir malament”.

M’agrada molt que el “NO” estigui present en moltes pàgines: “La paraula NO és molt important”, “Si dius que no, t’han de fer cas”. També hi ha un “NO” ben gran perquè quedi clar. Un missatge contundent acompanyat d’unes il·lustracions també molt clares i explícites. Amb aquest tema no es pot deixar res a la imaginació.

Agradarà a…

Als pares, mares i educadors interessats en el tema i no sàpiguen gaire com abordar-lo.

No agradarà a…

A qui miri cap a una altra banda i cregui que són casos aïllats.

Anterior‘Guardianas nazis’, el costat femení del nazisme
SegüentCINECLUB VIC. First Cow
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.