Ja de ben petits comencem a posar en calaixos allò que socialment és propi dels homes i allò que és propi de dones. Així doncs, abans que ens en puguem adonar, ja s’han format els estereotips i les associacions de gènere. I com es construeixen? Amb tot i a tot arreu: amb la família i amics, a l’escola, amb les joguines i jocs, a partir dels contes que llegeixen, arran del que veuen al cinema i la televisió… Tot el que hi ha al nostre voltant i totes les nostres experiències ens encaren a posar la força al sac dels homes, les cures al de les dones, el romanticisme al de les dones, la competitivitat amb els homes… i així amb tot.

Per què explico tot això? Per què El Cep i la Nansa ha publicat El meu papa més!, una història de Fran Pintadera en què dos nens inicien un enfrontament verbal per demostrar que el seu papa és el més fort. Un comença dient que el seu pare pot aixecar un camió, l’altre la diu més grossa encara: el seu papa pot aixecar un camió ple d’elefantes! L’altre, un camió ple d’elefantes embarassades. I així, bajanada rere bajanada, és com un dels papes acaba per terra estimbant el camió i escampant les elefantes per arreu. Però en aquest punt és quan tot plegat fa un gir. Un dels pares té cura de l’altre i escombra el desastre. Els nens, finalment, aparquen la seva rivalitat i observen que els seus papes s’estimen.

El conte, contràriament al que veuen els seus fills, mostra amb naturalitat l’amor, les cures i l’afecte d’un home envers un altre home. Què millor que un conte per desmuntar l’associació que es fa de les cures amb el rol femení i, alhora, naturalitzar una relació afectiva entre dos homes. A més d’això, crec que pot mostrar als infants, i molt especialment als nens, que cal deixar enrere la rivalitat i la lluita per veure qui és el més “matxote”.

Sens dubte, estem davant d’un conte que ens obre els ulls i que mostra als nens una nova masculinitat menys estereotipada, més realista i més sana. Una nova manera de veure la vida en la que, al meu parer, tots els nens haurien de ser educats.

Aquesta història i aquest missatge ens arriben gràcies a les il·lustracions de Joan Turu, que sempre són una delícia i un regal per a la vista tant per als més grans com per als més menuts.

Agradarà a…

A les famílies que vulguin lluitar contra els estereotips i els rols de gènere, encara avui tan marcats.

No agradarà a…

Qui vulgui seguir perpetuant els rols de gènere marcats.

 

Anterior“PULP”
SegüentCrítica + Roda de Premsa de “Unicorn Wars”, d’Alberto Vázquez. Festival de Sitges 2022
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.