Sinopsi

Fèlix “Einstein” (el rebesnét bastard d’Albert Einstein) és un físic brillant que pateix una malaltia degenerativa que el matarà en uns 7 anys. Lluny de deprimir-se per la notícia, decideix aprofitar el seu cervell privilegiat per resoldre el dèficit energètic mundial i gaudir al màxim de la vida de professor universitari. Per tal d’aguantar aquest ritme de vida, decideix recórrer a les amfetamines. El vici el portarà a col·laborar amb la policia: mentre els ajudi a resoldre els casos més curiosos i complicats evitarà anar a la presó.

Al meu parer…

Pel que fa als personatges, “Einstein” és un científic atípic, molt extravertit i que no pensa mai en les conseqüències dels seus actes. L’única cosa que li importa és no malgastar ni un minut de la seva vida. És un geni en el seu camp, però força inepte a l’hora d’entendre els sentiments dels altres. Els policies de la sèrie segueixen el clixé de funcionaris desmotivats: amb passió per la màquina del cafè i al·lèrgia a les hores extres. La detectiva protagonista és mare soltera, li apassiona la xocolata i no dubta a fer servir la força. El cap de policia, per descomptat, és rondinaire i no n’encerta ni una. Al principi, els personatges poden semblar típics i forçats però la paròdia està tan ben portada que resulten encantadors, cadascún a la seva manera.

És una comèdia, de manera que hi ha altes dosis d’humor absurd, el qual està ben dosificat i no arriba a cansar l’espectador.

Per altra banda, alguns aspectes estan tan portats a l’extrem, que de vegades simplement no tenen sentit: el científic només necessita una mirada i un parell de frases perquè una noia caigui rendida als seus peus (o dins el seu llit). Tampoc l’abús de drogues ni la falta de son semblen passar factura al protagonista, el qual està sempre en forma i fresc com una rosa.

Agradarà a… 

A qui vulgui passar una bona estona, gaudir, riure i desconnectar. És una sèrie fresca i lleugera, amb humor i crims quasi absurds. Combina ciència, assassinats, embolics amorosos i humor en grans dosis.

No agradarà a… 

Als apassionats del procés d’investigació criminal fet de forma seriosa i coherent: anàlisis de l’escena del crim i del cadàver, seguiment rigorós de pistes i sospitosos… A la sèrie, els crims es resolen mitjançant ciència (fins aquí tot bé), intuïcions i també una mica de sort. La criminalística queda en segon pla.

Anterior‘La sombra de la ley’, un hard boiled barceloní
Següent‘Climax’ triomfa a Sitges
Avatar photo
Bibliotecària d’origen i programadora de professió. Busqueu-me entre llibres, davant de l’ordinador o estirada al sofà (refugiada sota la meva manta). No sóc gaire selectiva però com més acció, misteri i màgia hi hagi, molt millor.