Així comença la famosa lletania escrita per Frank Herbert que es convertiria en la empremta d’una de les sagues literàries de ciència-ficció més famoses de la història:
“No coneixeré la por. La por mata la ment. La por és la petita mort que condueix a la destrucció total. Afrontaré la meva por. Permetré que passi sobre meu i a través meu. I quan hagi passat giraré el meu ull interior per escrutar el camí. Allà on hagi passat la por ja no hi haurà res. Només hi seré jo.”
Dune, publicada l’any 1965, és l’obra mestra de Frank Herbert. La novel·la està considerada una de les obres més importants dins del gènere i ha guanyat diversos premis incloent-hi els prestigiosos Hugo i Nebula. Posteriorment, Herbert va completar la que seria la saga original amb cinc novel·les més, però va morir abans de completar la setena. Després de la seva mort, el seu fill Brian, juntament amb Kevin J. Anderson, van afegir diverses preqüeles i seqüeles a l’univers de Dune.
Dune es desenvolupa en un futur imaginari en què els humans han colonitzat altres planetes i estan en lluita constant per controlar els recursos de l’Imperi galàctic que impera. Entre els recursos més preuats es troba la melange, una substància addictiva de gust semblant a la canyella que pot arribar a ser mortal en gran quantitats. Aquesta droga dona al consumidor una esperança de vida llarga, gran vitalitat i elevada cognició. També desferma, segons el consumidor, una espècie de poder oracular anomenat “presciència” que permet veure el futur immutable amb tota la seva fixesa i terrors. A sobre, embelleix perquè transforma els ulls del qui la pren fins a convertir-los d’un color blau intensíssim i permet els viatges interestel·lars controlats per la CHOAM. Doncs què més es vol… la melange és una autèntica ganga!
Però us preguntareu què coi representa que és això de la CHOAM. Doncs bé, la CHOAM (de les sigles en anglès Combine Honnete Ober Advancer Mercantiles) és l’organització econòmica predominant a l’Imperi. Va ser creada després de la Batalla de Corrin i és l’encarregada de totes les inversions, decisions financeres i regulacions comercials entre planetes. En son membres silenciosos altres protagonistes principals de la saga com son les Grans Cases, les poderoses (i manipuladores) bruixes Bene Gesserit, les faccions Tleilaxu (misteriosos revividors de cadàvers) i els Ixians (creadors d’artefactes tecnològics de tota mena), i la Confraria Espacial. En aquest punt, a Dune, la novel·la original de la saga, s’esmenta que l’Emperador Shaddam IV Corrino té inversions milionàries amb la CHOAM. Posteriorment, després que Paul Atreides el deposi, aquests poders passen a mans de l’hereu de la Casa Atreides.
Però no correm tant. Fins aquí algunes explicacions preliminars per posar-vos en context pel que fa a la complexa amalgama de vicissituds, trames polítiques i traïcions amb què us trobareu si us endinseu en l’increïble imaginari de Herbert. Dir-vos que la història se centra en un planeta extraordinàriament àrid (Arrakis), més conegut com a Dune, l’únic lloc on es pot trobar la cobejada melange ‘multiusos’ de la qual absolutament tothom (inclosos Déu i sa mare, ja veureu) van al darrere. A l’inici, doncs, una de les Grans Cases governada per la família noble Atreides és enviada a Arrakis per substituir els antics i dèspotes regents, la família Harkonnen, originaris del planeta Giedi Prime (memorable el greixós i esperpèntic Baró Vladimir Harkonnen com a malvat). És a partir d’aquí quan el jove Paul Atreides es converteix en el primer gran protagonista de la història.
El valor literari de Dune rau en la complexitat de la trama i en la creació d’un món ric i extraordinàriament ben detallat. El geni desmesurat de Herbert li permet construir i transmetre un univers ric amb polítiques intricades, cultures alienígenes i elements ecologistes que fan que la història sigui fascinant i única en el seu gènere. Al llarg de la novel·la també veureu com s’aborden altres temes, prou actuals, com ara la religió, el fanatisme, el poder i la naturalesa eminentment egoista de la humanitat. Els personatges de Dune estan molt ben construïts i la majoria d’ells mostren múltiples arestes o facetes. Destaca, com ja he avançat, Paul Atreides, qui es converteix, pàgina rere pàgina, en un heroi o Messies de gran abast o dimensions morals i psíquiques. La seva relació amb altres personatges, com Jessica, la seva mare Bene Gesserit, i Chani, que es converteix en l’amor de la seva vida, confereix capes narratives molt interessants. El llenguatge utilitzat per Herbert és ric i evocador i crea imatges vívides dels escenaris i personatges de la novel·la. La prosa és alhora poètica i acuradament tècnica, la qual cosa demostra la cura que posava l’autor en tots els detalls i la seva gran habilitat per construir un món de ciència-ficció increïblement convincent.
És per tot això que Dune ha tingut un impacte durador en la ciència-ficció i en la cultura popular en general. Ha estat adaptada a diverses pel·lícules, sèries de televisió i altres mitjans, de manera que ha consolidat el seu estatus com una obra clàssica. Es tracta, en definitiva, d’una obra monumental que continua captivant i inspirant els lectors amb la seva profunditat, imaginació i rellevància.
A nivell cinematogràfic, la versió de Denis Villeneuve està més que a l’alçada de l’extraordinària obra de Herbert. Breument, per posar-vos en antecedents, tot i que es tracta d’un cineasta més que reconegut internacionalment, Denis Villeneuve és un director i guionista d’origen canadenc. Va ser nominat a un premi Oscar en la categoria de millor direcció per la seva pel·lícula L’arribada (2016), i ha estat guanyador fins en tres ocasions del Premi Genie pels seus treballs anteriors Maelström (2000), Polytechnique (2009) i Incendies (2010). En aquesta ocasió, Villeneuve no va defugir el gran repte que representava portar a la gran pantalla amb prou solidesa i sense acabar morint en l’intent el primer dels llibres de la saga creada per Herbert. Això sí, la va adaptar en dos actes. La primera part (Dune: Part one) vam tenir el plaer de gaudir-la fa quasi tres anys. I ara, a tocar amb els dits, tenim l’estrena imminent de la segona part (Dune: Part two) que estic convençut tampoc ens decebrà veient la qualitat meticulosa amb què el canadenc va realitzar la primera.
La versió cinematogràfica més recent és una epopeia visual i narrativa que captura amb habilitat la riquesa i complexitat de l’univers creat per Herbert a la seva novel·la homònima. Estrenada l’any 2021, aquesta adaptació presenta una combinació excepcional de direcció artística, interpretació i efectes visuals, oferint una experiència cinematogràfica espectacular. La pel·lícula segueix la història de Paul Atreides, interpretat brillantment per Timothée Chalamet, mentre la seva família pren l’encàrrec de l’Emperador de prendre el control d’Arrakis i de veure-se-les amb les seves tribus més salvatges (Fremen). Els Fremen viuen al desert profund, la zona menys habitable del planeta, en les dures condicions per les que van desenvolupar capacitats extremes de supervivència relacionades amb l’estalvi i recuperació de la poca humitat existent. De rostre inconfusible degut a la seva pell fosca, aquells trets angulosos i epidermis resseca per la falta d’aigua. Doncs això, que la direcció de Denis Villeneuve captura la grandesa i la vastedat dels escenaris desèrtics d’Arrakis gràcies, en part, a una fotografia impactant. La part tècnica de la pel·lícula, incloent-hi els efectes especials i la banda sonora de Hans Zimmer, contribueixen a crear una atmosfera immersiva que transporta l’espectador al món futurista imaginat per Herbert. En aquest punt, per exemple, cal destacar els ginys anomenats ornitòpters. Col·loquialment anomenat tòpter, l’ornitòpter és el transport militar usat a gairebé tots els mons de l’univers de Dune. Com el seu nom indica, pel seu disseny, Herbert es va inspirar originalment en algun tipus d’insecte. Ja veureu quina passada de màquines voladores! I no oblidem les màquines recol·lectores de la melange, el producte que deia al principi, fabricat pels cucs gegantins que habiten sota la sorra de Dune (no us perdeu les escenes on apareixen els cucs, perquè són una passada!).
Les interpretacions del repartiment són destacables i convincents, amb actors com Oscar Isaac, Rebecca Ferguson, Zendaya, Josh Brolin i Stellan Skarsgård, entre d’altres. Les relacions entre els personatges i les seves complexitats psicològiques es destaquen amb força, la qual cosa dona una profunditat emocional gens menyspreable. Destacaria que la fidelitat de la pel·lícula a l’obra original és molt gran, ja que manté els elements essencials de la història i els seus personatges mentre ofereix una experiència nova i emocionant malgrat ja hagueu gaudit de la novel·la amb anterioritat. Villeneuve aborda amb èxit la complexitat dels temes de la novel·la i ofereix una narrativa rica i coherent que satisfà tant als fans de la història com a nous espectadors i passavolants.
En resum, Dune està considerada per molts la millor sèrie de ciència-ficció de tots els temps. I la versió cinematogràfica dirigida per Denis Villeneuve és una adaptació excepcional que captura la grandesa de la novel·la original i la tradueix amb habilitat i precisió quirúrgica a la gran pantalla. Ambdues obres, el llibre i la pel·lícula, ara ja indissolubles una de l’altra, han permès recuperar i tornar a posar en primer pla, pel gaudi de propis i estranys tant àvids lectors com cinèfils, aquesta magnificent obra i autèntica fita de la literatura de ciència-ficció.
Per acabar, permeteu-me que llisti els sis llibres que conformen l’univers original de Dune:
- DUNE (1965): Aquesta és la novel·la que va iniciar la saga. Se centra en la història de Paul Atreides i la seva família, que assumeixen el control del planeta desèrtic Arrakis. La trama aborda temes com ara la política, la religió i l’ecologia.
- DUNE MESSIAH (1969): Aquesta és la seqüela directa de Dune i segueix la història de Paul Atreides després dels esdeveniments de la primera novel·la. Explora les conseqüències de les decisions preses a Dune.
- CHILDREN OF DUNE (1976): Continuant la història de Paul Atreides, aquesta tercera novel·la se centra en els seus fills, especialment en Leto II i Ghanima, i en les complexes dinàmiques polítiques i religioses de l’univers de Dune.
- GOD EMPEROR OF DUNE (1981): Aquesta novel·la salta diversos mil·lennis en el futur i se centra en el regnat del déu-emperador Leto II. Explora temes com la immortalitat, el poder i el control.
- HERETICS OF DUNE (1984): Ambientada diversos mil·lennis després de God Emperor of Dune, aquesta novel·la introdueix nous personatges i segueix els canvis en l’univers de Dune després del regnat de Leto II.
- CHAPTERHOUSE: DUNE (1985): L’última novel·la de la sèrie, Chapterhouse: Dune, continua la història després dels esdeveniments de Heretics of Dune i explora l’enfrontament final a l’univers de Dune.
