Una amiga amb moltes ganes d’anar de viatge a Argèlia es va comprar el llibre de Lady Warren, De Argelia a Túnez en moto, i fa pocs dies me’l va deixar. Publicat per primera vegada l’any 1932, l’any 2016 el va publicar en castellà Ediciones Casiopea en una traducció i actualització de Marta Sarramián. A la presentació se’ns explica el poc que se sap d’aquesta anglesa que l’any 1921 es va aventurar a anar enfilada al sidecar d’una moto que conduïa un jove, que al relat apareix com a  P. i de qui no sabem res, ni tan sols el vincle que els unia.

A Londres, carreguen la moto i el sidecar a la bodega d’un vaixell i d’allà s’embarquen fins a Marsella i, després de fer-hi escala, segueixen fins a Argèlia, on comencen el viatge pròpiament dit. Les primeres dificultats arriben quan s’ha de carregar tots els paquets al sidecar, on ha de quedar lloc per Lady Warren. Després, la ruta és plena de moments complicats, però també divertits. Sense mapes ni guies i amb una idea diferent del que esperen del viatge, Lady Warren i P. van fent un camí que passa per Bugia, per Kherrata, Batna i Constantina, entre d’altres ciutats.

Encara que a vegades s’espatlli la moto, que no disposin de cap mapa de carreteres i que no sempre els hotels segueixin els estàndards que Lady Warren espera, el viatge continua endavant i l’autora diu que ha arribat a la felicitat absoluta:

“He venido al país que quería. Siento el movimiento. He traído mis expectativas pero estoy abierta a lo que depare el destino. Este país es una brillante pesadilla que hechiza con las primeras horas y sobrecoge a la puesta de sol. En cada giro y espiral de la carretera, uno se olvida del paso del tiempo y concentra todos sus sentidos en las sorpresas del viaje.”

A vegades els cal deixar la moto i prendre un tren o viatjar en vaixell. De fet, és en vaixell que arriben a Tunis. És molt interessant també llegir com es relacionen amb els argelins i tunisians i com s’enfronten a les diverses situacions en què topen en un viatge que l’any 1921 no havia de ser gens senzill de fer.

 

Portada

AnteriorAquest divendres 24 de juny als cines…
SegüentCrítica d'”Elvis”, de Baz Luhrmann
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).