Fa un parell de dies que hauria d’haver escrit això, però si us soc sincer, me’ls he passat dormint. Estava esgotat. Com si hagués pujat al Canigó corrent amb una maleta de quaranta quilos a l’esquena. Què collons, és la meva comparació, setanta quilos. Setanta quilos són molts quilos. El cas és que havia de descansar i refrescar les idees. Tinc el cervell fos com un gelat a ple sol, líquid i enganxifós, i encara em costa pensar amb coherència. Tot i així intentaré explicar-vos què em va semblar la segona temporada de Dark. Sense spoilers.

El cas és que Dark està feta per volatilitzar-te les neurones. I més si decideixes empassar-te la temporada sencera. Seguint el precedent de la primera, tot son girs argumentals magistrals. El “no, yo soy tu padre” ha quedat enrere i en Bruce Willis pot seguir mort, perquè ara per ara, serà molt difícil sorprendre’m. Per a tots aquells que porteu un any generant hipòtesis, és possible que n’hagueu endevinat alguna, però les que semblen més evidents són les que no haureu encertat. Els creadors de la sèrie juguen amb els nostres sentiments com les nenes presumides de primària. Perquè res és el que sembla i tot el que sembla és. Una puta paradoxa de dimensions abismals. Sé que no m’estic explicant gaire bé, però l’últim que pretenc és aixafar-vos la guitarra. Tot i això, he de dir que el fet que només hi hagi tres temporades és una sensació meravellosa. L’últim que faltava era una altra menjada de tarro com Lost, que al final ni s’acabava explicant. No, els alemanys no improvisen sobre la marxa. Ho tenen tot calculat. Un blietzkrieg audiovisual. Espero que cap alemany s’ofengui.

Abans de tornar a dormir, he de dir que em segueix sorprenent l’elecció dels actors, ja que en les quatre èpoques diferents tenen fisonomies molt similars. Qualsevol diria que per fer la sèrie també han recorregut als viatges espai-temporals. Una metasèrie. Encara que dubto molt que si aquesta gent hagués descobert com viatjar en el temps hagués decidit aprofitar-ho per fer una sèrie. És evident que el primer que descobreixi com viatjar en el temps, el primer que farà serà impedir que Andrés Iniesta faci anuncis de Kalise. 

AnteriorTorna el Cinema a la Fresca a Manlleu
SegüentL’esquirol poruc viu una nova aventura!
Avatar photo
Lector de cerveses i bevedor de llibres. Fanàtic compulsiu de la sèrie B i el terror. Si sabeu el que és bo, fareu bé de no llegir-me.