De tots és sabut que l’anime ja fa temps que ronda per les nostres pantalles i que cada cop atreu un públic més divers a les nostres terres. Aquest tipus d’animació tradicional de japó ha aconseguit crear una gran quantitat de sèries de moltes temàtiques diferents. Cada persona hi pot trobar el seu lloc. Som molts els catalans que alguns dels nostres referents televisius es troben en l’anime: Heidi, Marco, Akira, Mazinger Z, Bola de Drac… Ara bé, no sé fins a quin punt som conscients de què hi ha darrere aquestes obres. Com es crea un anime i què comporta?
Enguany i gràcies al Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, hem pogut gaudir de Anime Supremacy!, una pel·lícula dramàtica japonesa dirigida per Kohei Yoshino i basada en la novel·la homònima (2014) de Mizuki Tsujimura. La pel·lícula segueix la Hitomi Saito, qui ha renunciat a una carrera estable com a funcionària per unir-se a una productora com a directora d’un nou anime, en principi, destinat a desbancar l’anime de la productora rival, creat per en Chiharu Oji, qui curiosament havia inspirat la Hitomi a entrar en aquest món.
La pel·lícula fa una bona feina a l’hora de representar la passió i la dedicació dels creadors de l’anime, així com els reptes de treballar a la indústria, com ara les llargues hores i els baixos salaris, si bé la crítica que destil·la pot ser més subtil que no pas la rivalitat entre productores i els reptes de la producció que vol mostrar. La pel·lícula també explora els temes de l’amistat, la rivalitat i el repte de l’autoestima.
L’actriu Riho Yoshioka és la responsable d’encarnar la protagonista. D’expressió més aviat apàtica inicialment, Yoshioka és capaç d’anar fent evolucionar un personatge en què la pressió, els nervis, la determinació i l’autoexigència se la van menjant a mesura que allarga el metratge. El repartiment secundari també sobresurt, amb una menció especial per a Tomoya Nakamura com a Chiharu Oji. Nakamura ofereix una actuació carismàtica com a creador d’anime arrogant, pedant i talentós, si bé també el podem veure en hores baixes de creativitat.
La pel·lícula es podria definir com una feel good movie amb tocs d’aventura i centrada en les relacions entre els personatges. Tanmateix, la pel·lícula també aborda alguns dels aspectes més greus de la indústria de l’anime, com ara les llargues hores i els baixos salaris. La pel·lícula no defuig mostrar els reptes als quals s’enfronten els creadors d’anime, però en última instància ofereix un missatge positiu sobre el poder de la passió i la determinació.
Per contra, a vegades pot semblar que amb aquest missatge es queda una mica massa en la superfície de l’explotació laboral o d’altres temes més socials que envolten la producció de l’anime. I també és cert que només d’entrada es pot preveure fàcilment com acabarà.
Ara bé, això no treu que estem davant d’una pel·lícula agradable i entretinguda, però sobretot, informativa que de ben segur deixarà els espectadors amb un somriure a la cara. No és una pel·lícula trencadora, però és una aposta divertida i commovedora que ofereix una visió del món de la producció d’anime.
