La saga de l’heroi d’armadura daurada Houjin Yatsurugi torna aquest 2024 amb una versió d’inspiració futbolística plena de lluites coreografiades entre joves herois i monstres de dubtosa vàlua. La pel·lícula dirigida per Yohei Tomie ens ofereix un tokusatsu amb efectes especials exagerats i en ocasions intencionadament descompassats per amanir unes lluites que desafien el raccord amb salts temporals i d’espais sense cap vergonya.

Des de l’inici, la lluita entre els joves herois i els malvats té poca raó de ser, més enllà d’haver coincidit al mig d’un camp de futbol, però ja se sap que hi ha gent que busca brega sigui com sigui, així que els enfrontaments entre uns i altres se succeeixen gairebé fins a l’infinit, amb en Yatsurugi, en Gaion, la Kisara i la Mini-Kisara intentant parar els malèfics plans d’uns guerrers que cada vegada ressusciten un monstre nou per intentar superar-los.

L’estructura de la trama acaba esdevenint massa monòtona, repetitiva i previsible, amb en Yatsurugi resolent les lluites amb un xut de pilota la més pur estil d’Oliver i Benji o, fins i tot, en el cas d’estabornir gent, el del Detectiu Conan quan el criminal al descobert intenta fugir. Per sort, el director s’acaba fent perdonar en el desenllaç, quan una gran lluita amb aparicions sorprenents posa la cirereta que tothom espera i que, si bé no sorprèn, és prou agraïda.

‘Yatsurugi 11’ va ser l’estrena, el dimarts 16 de juliol, del cicle de les Nits més petites al 21è Festival Nits de Cinema Oriental de Vic.

AnteriorCrítica de “The End”, de Joshua Oppenheimer
SegüentCrítica de ‘The Calamari Wrestler’, de Minoru Kawasaki
Avatar photo
Sóc periodista i treballo en l'àmbit de la comunicació corporativa, la informació esportiva i la maquetació web. El meu temps lliure és tan limitat i es reparteix entre tantes passions culturals i d'oci (literatura, cinema, teatre...) que segurament no en dominaré mai cap.