El Festival de Sant Cugat Fantàstic ens ha deixat unes quantes perles memorables. Algunes, presentades prèviament al Festival de Sitges de l’any passat, han tornat a atreure el públic que més gaudeix de la fantasia.

Ara bé, prepareu-vos per veure The Endless! No podeu entrar al cine si no esteu 100% concentrats en allò que esteu a punt de veure. Si us perdeu un minut d’acció, heu perdut! Quedeu eliminats i més que avisats.

The Endless és un film dirigit per Justin Benson i Aaron Moorhead, curiosament els mateixos protagonistes de l’acció. L’argument ens explica la història de dos germans que aconsegueixen escapar d’una secta, en principi, destructiva. Un bon dia, el germà petit rep un vídeo de la secta de la qual havien escapat i s’adona que el record que ell en té és molt millor que la vida que porten a l’actualitat, causant la nostàlgia suficient com per tornar-hi de visita temporal.

La paraula “temporal” hi escau de meravella en aquesta descripció, perquè precisament tornen al lloc de partida per descobrir un seguit de fets inexplicables que succeeixen a la comuna i les rodalies del lloc. El que sembla, de portes enfora, una vida normal, es converteix en una cosa força complicada d’explicar llevat que visquis dins la ment d’H. P. Lovecraft.

Un dels aspectes que em va semblar més interessants del film és precisament com aconsegueix capgirar i aplicar, alhora, les teories temporal-espacials que Lovecraft aplicava a la seva literatura i que li va valer per crear una mitologia de monstres i dimensions entrellaçades d’allò més captivadora. Aquest film explota la idea per presentar-nos un producte molt net, polit, coherent i atractiu per al públic que gaudeix amb aquestes temes. Presentat a mode d’un thriller força dinàmica i amb les pauses necessàries per poder entendre l’acció, The Endless es fa realment complicada d’explicar sense fer cap spoiler, però alhora es resumeix amb una sola paraula “lovecraftiana”.

Actuacions, banda sonora, presentació visual, tot amenitza un treball molt ben fet i presentat atractiu per al públic general amb ganes de sortir del cine amb algunes preguntes sobre el món que ens envolta o aquell que ens podria envoltar. De fet, en algun moment pot plantejar tantes preguntes que ens podem pensar que hi ha algun fil sense acabar de lligar. Alguns aspectes, potser, queden massa penjats i no s’acaben d’explicar explícitament en el desenllaç de la història, però, a vegades, que no ens ho expliquin no vol dir que no puguem arribar nosaltres mateixos a les nostres pròpies conclusions. Aquesta, amics meus, és la màgia de la imaginació.

Jo, sense cap mena de dubte, la tornaré a veure. Estic segura que els detalls que em van quedar pel camí en el primer visionat m’ajudaran a entrar encara més dins el món que Benson i Moorhead m’han volgut plantejar.

AnteriorCINECLUB VIC. Mountain Cry
SegüentCrítica de ‘Time thieves’
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.