La pel·lícula guanyadora del premi de la crítica a l’edició del Festival Sant Cugat Fantàstic és un documental del director català Aram Garriga que ens endinsa a l’església de Satanàs enderrocant tots els mites i estereotips maliciosos. Si us pensàveu que l’església satànica adora un dimoni i sacrifiquen gallines negres en altars els diumenges a les 12 de la nit, aneu molt equivocats. Jo he descobert que l’església de Satanàs és la religió amb més llibertinatge que he conegut, especialment el sexual. A les misses s’utilitzen frases que poden semblar extretes de llibres d’autoajuda i de pensaments positivistes tal com es comenta al document El Gran Sacerdot de l’Església de Satanàs, Pete H. Gilmore explica que “El satanisme és una filosofia atea que utilitza Satanàs com un símbol d’orgull, individualisme i llibertat”. En aquesta frase segurament heu reparat en l’ús del mot “atea”, i és que és així. L’església de Satanàs no venera cap Déu ni tan sols el mateix dimoni, sinó que veneren les llibertats individuals i col·lectives.
Tot allò que hem vist i potser fins i tot ens hem cregut en la gran quantitat de pel·lícules de terror que ens hem empassat sobre diables, bruixes i sacrificis sota la llum de la lluna no podria ser res més allunyat d’aquesta església, o almenys del que prediquen avui dia. El documental desmunta la idea que tenim de tot allò satànic i col·loca al centre de tot plegat l’emancipació personal i la cerca del benestar de les persones. Res d’éssers malignes, res d’inferns ni d’amenaces, res de cultes i sacrificis. Estem davant d’una religió o d’un culte més proper a una teràpia zen amb estètica gòtica.
Més enllà d’endinsar-nos en aquest món, el documental fa una tasca magnífica a l’hora d’encadenar entrevistes a diferents sacerdots i persones vinculades a la religió. Des de com ho viuen personalment fins a com ho viuen amb el cercle familiar i d’amistats. La tasca documental que ha fet Garriga és impecable i ho demostra amb un guió sòlid, coherent i molt ben cohesionat.
Anton LaVey, creador d’aquesta corrent o filosofia (per no dir-ne religió) surt mencionat, esmentat i citat al llarg del documental. No obstant això, el llargmetratge no es basa a predicar les ensenyances del predicador sinó que aporta els punts de vista dels practicants, des dels més puristes fins als més relaxats. Ara bé, si hi he de trobar alguna pega, podria dir que he trobat a faltar un punt de vista més crític i extern al satanisme. Alguns dels entrevistats parlen de com el seu cercle familiar no arriba a entendre la religió i potser hagués estat bé sentir-ho en primera persona. O fins i tot, per què no, algú de l’església catòlica.
Però no cal que les petites brosses a l’ull ens llaurin la vista, perquè el resultat final del documental és excepcional i aconsegueix enviar el missatge que crec que es proposa: enderrocar els mites perversos que envolten aquest corrent de pensament i demostrar que realment sabem molt poques coses d’aquestes comunitats. Jo, personalment, crec que m’avinc molt més amb ells que amb molts altres tipus de pensament, i això ho he descobert amb el visionat d’aquest documental.
El millor
La descoberta d’una filosofia nova i que desconeixia completament o que tenia enteranyinada per estereotips falsos.
El pitjor
Hagués sigut interessant veure’n una part més crítica
