Ja fa uns mesos que va a arribar a Netflix la segona temporada de 13 reasons why, la sèrie d’adolescents que va trasbalsar pares, educadors i adolescents per igual pel tractament que fa del bullying.
Sinopsi
La segona temporada ens situa cinc mesos després de la mort de la Hannah Baker, moment en què s’inicia el judici entre la mare de la Hannah i l’institut, un pols per veure sobre qui recau la responsabilitat.
En la primera temporada cada episodi se centra en una cara de la cinta i, per tant, en un personatge que ha contribuït a fer de la vida de la noia un infern. En aquesta temporada, cada capítol pretén ser una sessió del judici en la qual veurem testificar els diferents testimonis i implicats en el seu suïcidi. Els personatges parlaran sobre el cas de Hannah, però sobretot de la convivència a l’institut, de manera que el cas Hannah es mantindrà viu però d’una manera més diluïda. El judici, a banda del que pugui semblar a priori, només serà l’eix vertebrador de la sèrie i donarà peu a incidir en parts de la història de Hannah, però sobretot, en la història dels altres personatges. En aquesta temporada, sens dubte, veurem que el suïcidi de la Hannah és només la punta de l’iceberg i la magnitud dels problemes que els nois i noies troben a l’institut en el seu dia a dia.
A favor
M’ha agradat veure la cara amarga del cas Hannah i com els bons no són tan bons i els dolents no són tan dolents. Personatges que a la primera temporada em semblaven molt bons nois ara no m’ho semblen tant, i viceversa. Això penso que aporta realitat i complexitat als personatges, per cert, molt ben interpretats. Es veu, així doncs, com els personatges evolucionen, maduren, creixen…
També m’han agradat molt les subtrames que han aparegut. Per una banda, la violació i l’assetjament sexual, una trama encapçalada per la Jessica Davis que anirà molt lluny i que demostrarà que no és un fet aïllat. Per altra banda, es toca ben de prop el tractament de les armes, un tema candent als Estats Units. Aquesta trama l’encapçala en Tyler Down, un noi que a la primera temporada sembla inofensiu, però que a la segona anirà refermant el seu caràcter i arribarà a perdre el control. El tema de l’entorn familiar i les drogues també trobo que és encertat, i em desperta molta simpatia i pena en Justin Foley.
També crec que aquesta temporada és més forta a nivell visual amb escenes violentes i d’alt contingut sexual. Si a la primera temporada, capítol rere capítol la cosa anava en augment, en aquesta segona també es manté aquesta constant i poc a poc, la cosa va pujant de to.
En contra
Haig de confessar que la primera temporada em va agradar molt més que aquesta, ja que la trama tenia més unitat; estava centrada en les cintes i en el suïcidi. En aquesta nova temporada el radi d’acció s’amplia i no hi ha una fil conductor massa definit. També hi ha molta diversitat de temes oberts per les diferents subtrames que hem comentat abans. Aquest còctel, ha fet que hi hagués algun capítol pesat o menys atractiu i, per tant, que no m’hagi enganxat tant com a la primera temporada.
Per altra banda, les aparicions o visions que en Clay té de la Hannah em sobren completament. Està morta i no hi ha res a fer. Ja va apareixent en els flashbacks dels personatges que han de declarar, de manera que em sembla del tot innecessari que s’aparegui com un fantasma.
