En èpoques d’estrès i molta feina, el que em ve de gust és una sèrie d’espies, trets, acció… alguna cosa que em mantingui entretinguda, enganxada i em permeti no pensar. És així com vaig arribar a Hanna: buscant desconnexió, un objectiu que aquesta sèrie compleix a la perfecció.

Hanna és una sèrie de televisió disponible a Amazon Prime Video basada en la pel·lícula homònima del 2011 dirigida per Joe Wright. Amb un estil que combina acció, thriller i drama, David Farr –director de la sèrie i guionista de la pel·lícula original–, ens explica la vida d’una adolescent que, des de petita, ha viscut amagada al bosc amb el seu pare, entrenant-se per ser una mena de súper guerrera. Però, a mesura que avança la trama, descobrim que no és una noia qualsevol, sinó una jove amb habilitats físiques i mentals excepcionals que intenta esbrinar els misteris d’un passat ple de secrets foscos i perillosos i fugir d’una poderosa organització anomenada Utrax.

Tot i que la primera temporada segueix de prop el material original, la segona i la tercera temporada amplien l’univers narratiu i exploren les complexes relacions entre els personatges aprofundint en les motivacions dels antagonistes, com Marissa Wiegler, i el proejecte Utrax.

El millor de la sèrie és l’evolució de la Hanna. El seu viatge cap a l’autodescobriment es combina una amb acció trepidant i moments de vulnerabilitat que la fan humana i propera. La interpretació d’Esmé Creed-Miles, que brilla en el paper protagonista, contribueix a aquesta sensació, ja que dona intensitat i autenticitat a un personatge que exigeix moments d’acció física extrema i altres d’una forta càrrega emocional.

La relació amb la resta de personatges és també molt interessant, especialment amb el seu pare (Joel Kinnaman) ja que és molt emotiva. Destaca també, la relació amb Marissa Wiegler (Mireille Enos), un personatge que oscil·la entre la fredor calculadora i l’empatia a qui no saps si odiar o estimar.

Pel que fa a les seqüències d’acció haig de dir que estan molt ben coreografia des. També són molt impactants visualment, ja que els escenaris van des de boscos remots fins a ciutats modernes de tot Europa.

En aquest punt, m’agradaria aturar-me, ja que hi ha un moment en què l’acció se situa a Barcelona. En aquests episodis podem veure la Plaça reial, la Universitat de Barcelona i carrers del Born. Em sembla que la sèrie fa un bon treball, ja que hi trobem actors de casa nostra com Clara Segura, Bruno Oro, Claudia Trujillo o Belén Fabra. Hi ha un moment en què un dels personatges veu una notícia del TN i, fins i tot, hi apareix en Cruanyes. Per si això fos poc, entre els extres hi he trobat persones conegudes! Sens dubte, un gran treball.

Com a únic retret, el ritme és irregular en alguns moments, sobretot en trames secundàries que no sempre resulten igual d’interessants i que de vegades no aporten gaire res a la trama. Tot i això, Hanna és una sèrie recomanable per als fans del thriller i l’acció, especialment aquells que busquen històries amb personatges femenins forts i multidimensionals. Si bé no és perfecta, l’equilibri entre acció, drama i temes emocionals fa que sigui una proposta sòlida dins del catàleg d’Amazon Prime Video.

Agradarà a…

Als fans de les sèries amb acció, misteri i un toc d’història personal.

No agradarà a…

A qui prefereixi trames més pausades i series més introspectives.

AnteriorEnvia nudes, Saba Sams
Següent‘Igualtat entre els homes i les dones. Greuge de les dones’, Marie de Gournay
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.