Quina grata sorpresa ha estat veure Dumb Money de Craig Gillespie (I, Tonya, Lars and the real girl) aquí al festival de San Sebastián. Una pel·lícula gairebé amb format documental que, potser sí, ens explica una història més que coneguda com pot ser la del pobre contra el ric, la classe obrera contra el capitalisme, etc., etc. En definitiva, el mite de David contra Goliath, però ho fa de tal manera que tot el conjunt acaba resultant dinàmic, despreocupat, divertit i sobretot molt enriquidor, ja que el director posa una especial atenció a explicar de la forma més senzilla possible una temàtica com és la de les inversions en borsa, sovint massa feixuga i complexa, per tal que tothom -i quan dic tothom és tothom- pugui entendre a la perfecció tot el que va passar aquell gener del 2021 a Wall Street.

Com heu pogut endevinar Dumb Money està basada en uns fets reals que van posar en escac tot Wall Street quan una sèrie de petits inversors capitanejats per Keith Gill van comprar massivament accions d’una botiga de videojocs anomenada GameStop que feia temps registrava pèrdues, de manera que va aconseguir increïbles beneficis en detriment dels grans fons inversors que havien invertit en curt per l’empresa. Si voleu saber què són les inversions en curt, podeu buscar-ho a internet, que per això serveix a més de per mirar pornografia.

Tot i que el personatge principal el trobem en la figura de Keith Gill, interpretat per un excel·lent Paul Dano, no diria cap bajanada si afirmés que el treball de Gillespie acaba resultant una història coral protagonitzada per un elenc d’actors que es posa d’allò més bé veure’l a la gran pantalla. Noms com Pete Davidson, Seth Rogen, Sebastian Stan, America Ferrera o el mateix Vincent D’Onofrio, aporten un plus a una pel·lícula que brilla per la seva frescor tot combinant diferents formats i una banda sonora eclèctica, moderna i irreverent.

No us espereu una classe magistral d’economia. Més aviat és un petit resum d’un moment que gairebé fa esclatar els fonaments de l’economia nord-americana explicat de forma atractiva i intel·ligent. No, Dumb Money no passarà la història, però el que sí us asseguro és que la mirareu una, dues o fins i tot tres vegades, i ni així us en cansareu.

AnteriorEls perdedors (II): cròniques sobre una ment fragmentada al 71 SSIFF
SegüentEls perdedors (III): cròniques d’una ment fragmentada al 71 SSIFF
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.