Ja fa uns quants anys que el Festival de Sitges ha fet una molt bona aposta, també, pel format documental dins la competició. Sovint un format vingut a menys per la percepció de mediocritat o temes massa específics i poc interessants que hem anat menyspreant. No obstant això, hem d’aprendre que hi ha tot un món més enllà dels documentals de tigres i elefants de la 2 o d’aquells del canal història. I és que el Festival de Sitges d’enguany ha estat testimoni d’un dels millors documentals que recordo en anys.
L’any 1966 Sergio Leone ja era conegut com el gran director dels spaghetti westerns (un gènere força maltractat en aquell moment, però considerat gairebé de culte a l’actualitat). Aquell any es faria encara més famós gràcies a una producció: Il buono, il brutto, il cattivo (El Bueno, el feo y el malo), la qual tenia com a protagonista Clint Eastwood. Leone tenia una bona cartera plena de bitllets per a aquesta producció ja que molts dels escenaris es van fer construir des de zero, com el mític pont que explotava o el cementiri de Sad Hill. I és aquí on volia anar a parar.
El cementiri de Sad Hill va ser una construcció feta exclusivament per a aquest film en un petit poble de la província de Burgos. El decorat va formar part de l’última i famosa escena del film on Eastwood es batia en duel. L’any 2004 neix l’Associació Cultural Sad Hill, un grup de gent que fascinats pel film decideixen recuperar els escenaris que en van formar part. L’any 2014 van començar a excavar el lloc i van descobrir que el cementiri encara era “viu”.
El procés de desenterrar Sad Hill no va ser fàcil i es van necessitar molts voluntaris i fons per tal de poder-ho fer. Els membres de l’associació van obrir campanyes d’apadrinament de tombes i van fer crides a voluntaris per poder dur a terme la gesta. Ara, aquest procés haurà quedat per a la posteritat gràcies al documental Desentarrando Sad Hill amb guió i direcció de Guillermo de Oliveira. Un documental molt ben traçat en qual Oliveira es nodreix de declaracions dels membres de l’Associació Cultural Sad Hill juntament amb membres que van formar part de la producció i el rodatge i personatges vinculats d’alguna manera amb el film com el mateix Eastwood o James Hetfield, vocalista de Metallica. Un film que es va emportar els aplaudiments i llàgrimes d’un públic entusiasmat durant el festival. Oliveira va assistir a la projecció acompanyat de dos membres de l’associació, Sergio García i Joseba del Valle els quals, també entre llàgrimes, van agrair l’entrega del públic i la feina del director, a més, van regalar una creu al cementiri de Sad Hill per al festival de Sitges.
El documental va complir totes les seves funcions: despertar la nostàlgia entre el públic, informar d’un fet encara força desconegut i d’uns actes d’una associació encara més desconeguda segons a quines contrades i, finalment, entendrir el públic.
