Quan el famós director de cine Steven Spielberg va rodar amb Tom Hanks la fantàstica pel·lícula bèl·lica de Salvar al soldado Ryan, ambientada en el Desembarcament de Normandia de la II Guerra Mundial, sembla que es van quedar amb ganes de treballar més en el tema i, fruit de la relació laboral d’ambdós monstres de Hollywood, un temps després crearen la sèrie de deu episodis Band of Brothers (Hermanos de Sangre en la seva versió en castellà). Spielberg i Hanks actuaren com a productors executius del projecte i s’emeté l’any 2001 per la cadena HBO, mundialment famosa ara per l’èxit de Game of Thrones.

Trobar un guió per aprofundir en l’heroïcitat dels soldats aliats a la II Guerra Mundial devia ser relativament fàcil per Spielberg i Hanks, degut a l’enorme quantitat d’històries personals dels milers de soldats que combateren entre el 1939 i el 1945 en el gran conflicte mundial. Però l’elecció definitiva fou del tot encertada ja que difícilment trobarem una història tant heroica com la protagonitzada per la Companyia E, 506 Regiment, 101 Divisió Aerotransportada. És a dir, les tropes paracaigudistes nord-americanes, protagonistes destacats de la victòria aliada des de Normandia fins al Niu d’Àguiles de Hitler als Alps bavaresos.

band-of-brothers-bookLa sèrie es basa en el llibre del prestigiós historiador de la guerra Stephen E. Ambrose, de títol homònim, i que recull les experiències de la companyia relatades pels propis protagonistes (els que van sobreviure, és clar) en diverses entrevistes que mantingueren quasi cinquanta anys més tard. Així, veiem des dels seus inicis l’any 1942 com allistats voluntaris rebent una duríssima instrucció militar al campament americà de Toccoa, Geòrgia, preparant-se per una epopeia per la qual ningú estava suficientment preparat i que els canviaria la vida per sempre.

Allí comencem a familiaritzar-nos amb alguns dels protagonistes destacats de la Companyia, joves d’arreu dels Estats Units, d’orígens, formació i estatus social molt diferents, des d’estudiants de Harvard i Yale, fins a nois que no sabien ni llegir ni escriure. Al llarg de la sèrie (o llibre si el llegiu) anem coneixent en Richard “Dick” Winters, Lewis Nixon, Frank Perconte, Carwood Lipton, John Martin, Buck Compton, Bull Randleman, Bill Guarnere o Don Malarkey, qui en pròpies paraules digué anys més tard: “No ha passat ni un sol dia sense que hagi agraït a Adolf Hitler haver-me permès formar part del grup d’homes més extraordinari que he conegut a la vida”, i això malgrat totes les situacions límit que visqueren al front (sempre a primera línia) i la pèrdua de molts companys i amics al camp de batalla combatent al III Reich.

Després del dur entrenament dels primers episodis ens trobem ja a l’escenari bèl·lic europeu. El Desembarcament de Normandia o Operació Overlord, el dia 6 de juny del 1944, és l’operació militar més famosa de tots els temps i la més important de la II Guerra Mundial, d’una envergadura estratosfèrica. Desenes de milers de soldats americans, britànics i canadencs (entre altres aliats menors) desembarcaren a les famoses platges d’Omaha, Utah, Sword, Gold i Juno a la matinada del Dia D. Però aquí és on entra la valentia, heroïcitat i inclús inconsciència, dels membres de les divisions aerotransportades que saltaren en paracaigudes hores prèvies, de nit, i enmig de territori controlat pels nazis, uns quilòmetres terra endins, per tal de facilitar el desembarcament aliat des de l’interior tot atacant les posicions alemanyes. I a més, saltaren rebent foc antiaeri de les bateries nazis establertes a la costa normanda i enmig d’unes condicions meteorològiques complicades. Els paracaigudistes hagueren de saltar a corre-cuita mentre els avions s’incendiaven i s’estavellaven, caient dispersats pel territori, perdent aproximadament el 60% de l’equipament i armament en el salt i quedant molts d’ells en solitari envoltats de posicions enemigues. A partir d’aquí hagueren de reagrupar-se com pogueren i avançar cap a la costa per contactar amb les forces desembarcades.

El foc antiaeri rebut féu que alguns dels oficials de més rang morissin ja al moment del salt, i això ocasionà l’ascens d’alguns altres homes que van haver d’agafar el relleu al comandament de les tropes. És el cas de Dick Winters, qui ràpidament es va convertint en el cap de la Companyia E i esdevindrà un personatge destacat, valent i decidit, i a qui els seus homes segueixen sense dubtar perquè no el veuen mai vacil·lar ni arronsar-se, sempre combatent en primera línia de foc, amb una intel·ligència tàctica magistral. I serà Winters qui liderarà una ofensiva espectacular per destruir una posició alemanya d’artilleria antiaèria que encara avui s’estudia a l’acadèmia militar de West Point com a exemple d’operació perfecte.

A la sèrie, és possiblement la millor escena dels deu episodis, senzillament sublim. band-of-brothersWinters, que començà a Toccoa amb el rang d’alferes de la Companyia E, ascendí a tinent, capità, i acabà la guerra amb el grau de major, comandant tot el 2n Batalló del 506 Regiment, i rebent fins a disset condecoracions entre elles el Cor Porpra a l’haver sigut ferit en combat a Carentan, Normandia. A la sèrie està interpretat magistralment pel brillant actor Damian Lewis, famós actualment per ser el protagonista de la sèrie Homeland, paper que li donà un premi Emmy el 2012 i un Globus d’Or el 2013. Ja el 2002 estigué nominat a un Globus d’Or precisament per la seva interpretació de Dick Winters a Band of Brothers.

A Band of Brothers, anirem veient l’evolució de la guerra a mesura que veiem també les relacions personals i les tensions internes dels soldats, lluites i morts dels membres de la companyia, i com aquests, a base de tants i tants combats en primera línia es converteixen ja en veterans de la guerra, amb prestigi més que merescut entre les tropes aliades. A més, a cada un dels episodis se centra específicament en un o altre dels soldats, aprofundint en les seves qualitats militars i les seves accions, però també tractant les seves pors i els seus dubtes. A cada capítol no només observem com havien d’actuar davant la pressió de cada segon, sinó que també veiem com no deixen de ser persones conscients que una sola badada els pot costar la vida a ells, o a aquell amic amb qui ha de confiar cegament però que pot deixar de ser-hi en qualsevol moment.

La Companyia E de la 101 Aerotransportada participà en altres famoses batalles i operacions de la guerra en territori europeu i que també veiem a la sèrie. Així se’ns mostra el fracàs de l’Operació Market-Garden per alliberar l’àrea d’Eindhoven a Holanda i controlar el riu Rin, el terrible hivern al mig del bosc prop de  Bastogne en plena Batalla de les Ardenes, o l’entrada al fabulós castell i refugi nazi del Niu d’Àligues, als Alps de Baviera (residència de luxe i obsequi dels grans jerarques del nazisme a Hitler pel seu 50è aniversari) ubicat en un paratge d’una bellesa extraordinària i de difícil accessibilitat. Volem destacar com de ben aconseguida està la sèrie a tots els nivells, ja que a cada escenari, amb cada diàleg i cada moviment, l’espectador pot patir l’angoixa, la por i fins i tot el fred del moment.

Finalment, és molt destacable el fet de que en cada episodi apareixen els protagonistes reals, ja d’edat avançada, i que expliquen les seves experiències personals sobre la Companyia i sobre el que se’ns narra a l’episodi.

En definitiva doncs, una sèrie totalment imprescindible pels amants del cine bèl·lic i pels qui els agrada la història.

Una obra mestra.

 

 

 

Comparteix
AnteriorTop Ten Títol
SegüentNo us acosteu a la torre. Crítica ‘Tower’
Som la Lídia i l'Oriol, una parella que ronda la trentena i que, fastiguejats de la programació nefasta de la televisió, vam començar a mirar sèries compulsivament. A L'escriba col·laborem donant la nostra opinió (totalment subjectiva) d'aquelles sèries que anem mirant. En el nostre espai intentarem recomanar aquelles que més ens agraden així com criticar les que ens han decebut (Ep! Sempre sense intenció d'ofendre a ningú). Esperem que us serveixin les nostres recensions i us incitin a mirar-les!

1 comentari

Comments are closed.