Dissabte, 28 febrer, 2026

Marc Musquera

Marc Musquera
156 Articles 0 comentaris
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Crítica i Roda de Premsa d’‘Exit 8’, de Genki Kawamura. Festival de Sitges 2025.

Crec que amb Exit 8 estem davant d'una d'aquelles propostes que espero marquin un abans i un després de les adaptacions cinematogràfiques de videojocs....

Crítica i Roda de Premsa de ‘La Hermanastra Fea’, d’Emilie Blichfeldt. Festival de Sitges...

Quant saps que la Màgia de Disney ha fet que oblidem que la majoria dels anomenats contes infantils (la majoria recopilats pels germans Grimm)...

Crítica i Roda de Premsa de ‘La Virgen de la Tosquera’, de Laura Casabé....

Que el pertorbador univers literari de l'argentina Mariana Enríquez es porti per primer cop al cinema és una ocasió especial, i si a més...

Crítica i Roda de Premsa d‘’Alpha’, de Julia Ducournau. Festival de Sitges 2025.

Fans de Julia Ducournau que vau gaudir amb Raw i la flamant guanyadora de la Palma d'Or de Cannes 2021, Titane, agafeu-vos que venen...

Riures i crits es (re)trobaran enguany al 58è Festival de Sitges 2025

Aquesta setmana es dona el tret de sortida a la 58ena edició del festival de festivals de cinema a Catalunya, el Festival de Cinema...

Crítica i reflexions sobre la minisèrie “Adolescencia”

La sèrie comença de forma més aviat tarantiniana, si se'm permet l'adjectiu. Dos policies (home i dona) estan en el cotxe policial, parlant del...

Binomi cinefilo-literari: “El que resta del dia”

Hi ha pel·lícules que sempre has volgut veure, però per una cosa o una altra, acabes posposant el seu visionat perquè saps, amb preavís,...

Crítica de “Flow”, de Gints Zilbalodis

No és només la primera pel·lícula feta a Letònia que guanya un Òscar, sinó que és la primera pel·lícula independent en guanyar l'Òscar (i...

Ennio Morricone

Williams és l'últim gran mestre, però sens dubte, Morricone ha estat el penúltim.

Crítica d’ “El 47”, de Marcel Barrena

Tothom pensem en la Barcelona posterior als Jocs Olímpics de 1992 quan pensem en la Ciutat Comtal