David Muñoz
Lector de cerveses i bevedor de llibres. Fanàtic compulsiu de la sèrie B i el terror. Si sabeu el que és bo, fareu bé de no llegir-me.
Estic fart de tot
Primer de tot, estic fart de les noves propostes audiovisuals.
1% – Motos, drogues i violència a punta pala
Dedicat a en Marc Orra, que en pau descansi
Com no podia ser d’una altra manera, aquest article comença amb dos noms: Hunter S. Thompson...
Grit Lit
Què cony és aquest títol? Una novel·la? Però no hi ha autor. No. No és una novel·la. I què collons és si es pot...
Crítica de ‘Jojo Rabbit’
No hi ha res com arribar a la sala i seure sol. Acostuma a ser un bon indicatiu d’anar a veure una bona pel·lícula....
Els guanyadors dels Premis Gaudí 2020
Aquest any hem passat del glamour. Aquest any no ens hem mobilitzat a Barcelona per veure els premis Gaudí. Escric aquestes línies des de...
Crítica de El Faro
Mai he sigut d’històries de mariners. Tenen poca solidesa. Perquè parlen del mar que és líquid. Perdoneu. Tornaré a començar: Mai he sigut d’històries...
Crítica de “Puñales por la espalda”
La trama és entretinguda des de l’inici fins al final.
“Blue Velvet”: com fer que un crític pari boig
Segurament el que em disposo a fer ara mateix sigui una tonteria. Una tonteria de les grosses, ja que ningú m’ho ha demanat. És...
Trànsit, ‘tataki’ i un mosso d’esquadra: l’incipient alcoholisme de Jack Parsons
NOTA: A causa deles accions que es descriuen, s’ha decidit adjudicar als actors d’aquest relat un pseudònim. No volem que se sentin malament si...
Truman Capote o la revolució periodística americana
Poc tenia a dir d’aquest home el primer dia que vaig veure Breakfast at Tiffany’s, basada en la seva obra amb el mateix nom. Poc...