Aquest any hem passat del glamour. Aquest any no ens hem mobilitzat a Barcelona per veure els premis Gaudí. Escric aquestes línies des de casa meva. Per tant, no em vingueu a reclamar credibilitat, perquè ja esteu avisats. Sí, sé que només d’obrir l’article esperàveu veure la graella de guanyadors, o un discurs més ranci que el que fa el Rei per Nadal. Però no em queda rancietat, em sap greu. Els Gaudí d’aquest any se l’han quedada tota. I no em refereixo a qui a guanyat i qui s’ha quedat a les portes. Això ens és igual a tots ara mateix. Estem massa ocupats vomitant la purpurina que ens han entaforat amb un embut durant dues hores i mitja. Aquesta nit l’acadèmia ha fet paté de confeti a la nostra costa.
Penseu en quan aneu de carnestoltes i us trobeu una persona disfressada d’Abella Maia, plena de brilli brilli des dels ulls fins l’agulla, i va tan fins al cul de tot que et demana que l’aguantis, i es posa a parlar dels problemes mundials, però tu no l’entens perquè se li encalla la llengua, i llavors una altra persona, segurament la responsable de l’Abella Maia que va fins al cul de tot, arriba i et demana perdó per haver-te ficat en aquesta situació, però a tu ja t’és igual tot perquè el brilli brilli que portes per tot el cos ja se’t ha ficat per tot arreu, i no te’l podràs treure ni amb lleixiu, i al dia següent tothom et demanarà perquè tens purpurina a les celles i que si vas anar al Neverland. Una frase molt llarga. M’he quedat sense saliva només d’escriure-la. Però així és com m’he sentit al veure el número musical de l’obertura dels Gaudí d’aquest any. No hauria d’haver fumat abans. Encara que el THC segurament ha actuat com a anestèsic.
Perdoneu per la bilis. En breus us posaré la graella perquè sapigueu quines pel·lícules heu de veure. I sí, n’hi ha que són a Netflix. Que ara ja és oficial que ens controla. Es com als lladres de cossos d’ultratomba. Es fiquen per tot arreu i arriba un punt en que ja és difícil diferenciar-los. És una conspiració a escala global i ningú ho vol admetre. No obriu la porta a desconeguts per si de cas. Ni als de la pizza. També podrien ser Netflix.
En resum. M’agrada veure gales com a ningú, però no és el mateix quan no veus el fum de la maquinària mediàtica.
Aquí teniu la graella, les pel·lícules que més han brillat sense necessitat de purpurina:
Millor pel·lícula
7 RAONS PER FUGIR
ELS DIES QUE VINDRAN
EL VIATGE DE LA MARTA (STAFF ONLY)
LA INNOCÈNCIA
Millor pel·lícula en llengua no catalana
EL HOYO
LA HIJA DE UN LADRÓN
LIBERTÉ
OJOS NEGROS
Millor direcció
Belén Funes, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Carlos Marques-Marquet, per ELS DIES QUE VINDRAN
Lucía Alemany, per LA INNOCÈNCIA
Neus Ballús, per EL VIATGE DE LA MARTA (STAFF ONLY)
Millor guió
Belén Funes i Marçal Cebrián GAC, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz, per ELS DIES QUE VINDRAN
Lucía Alemany i Laia Soler, per LA INNOCÈNCIA
David Desola i Pedro Rivero, per EL HOYO
Millor protagonista femenina
Aina Clotet, per LA FILLA D’ALGÚ
Carmen Arrufat, per LA INNOCÈNCIA
Greta Fernández, per LA HIJA DE UN LADRÓN
María Rodríguez, per ELS DIES QUE VINDRAN
Millor protagonista masculí
David Verdaguer, per ELS DIES QUE VINDRAN
Eduard Fernández, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Karra Elejalde, per MIENTRAS DURE LA GUERRA
Sergi López, per EL VIATGE DE LA MARTA (STAFF ONLY)
Millor actriu secundària
Aina Clotet, per 7 RAONS PER FUGIR
Julieta Serrano, per DOLOR Y GLORIA
Laia Marull, per LA INNOCÈNCIA
Nora Navas, per DOLOR Y GLORIA
Millor actor secundari
Àlex Brendemühl, per MADRE
Àlex Monner, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Eduard Fernández, per MIENTRAS DURE LA GUERRA
Enric Auquer, per QUIÉN A HIERRO MATA
Millor pel·lícula documental
CITY FOR SALE
EL CUARTO REINO. EL REINO DE LOS PLÁSTICOS
IDRISSA. CRÒNICA D’UNA MORT QUALSEVOL
PERET, JO SOC LA RUMBA
Millor pel·lícula europea
LA FAVORITA
LAZZARO FELIÇ
O QUE ARDE
RETRATO DE UNA MUJER EN LLAMAS
Millor pel·lícula per a televisió
CANÇÓ PER A TU
L’ENIGMA VERDAGUER
LA CATEDRAL DEL MAR
LA DONA DEL SEGLE
Millor fotografia
Àlex García, per ELS DIES QUE VINDRAN
Gris Jordana, per LA VIDA SENSE LA SARA AMAT
Mauro Herce, per O QUE ARDE
Neus Ollé AEC, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Millor música original
Maika Makovski, per QUIÉN A HIERRO MATA
Pau Vallvé, per LA VIDA SENSE LA SARA AMAT
Raül Fernández “Refree”, per OJOS NEGROS
Sofía Oriana, per ELISA Y MARCELA
Millor muntatge
Ana Pfaff, Carlos Marques-Marcet i Oscar de Gispert, per ELS DIES QUE VINDRAN
Bernat Aragonés AMMAC, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Juliana Montañés, per LA INNOCÈNCIA
Teresa Font, per DOLOR Y GLORIA
Millor direcció artística
Ana Pons-Formosa, per ELS DIES QUE VINDRAN
Laia Colet, per PARADISE HILLS
Marta Bazaco, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Sylvia Steinbrecht, per ELISA Y MARCELA
Millor vestuari
Desirée Guirao, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Mercè Paloma, per ELISA Y MARCELA
Rosa Tharrats, per LIBERTÉ
Vinyet Escobar, per QUIÉN A HIERRO MATA
Millor maquillatge i perruqueria
Armande Monteiro i Antoine Mancini, per LIBERTÉ
Elisa Alonso, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Montse Sanfeliu i Paco Rodríguez Frías, per ELISA Y MARCELA
Natalia Montoya, per LA INNOCÈNCIA
Millors efectes visuals
Bernat Aragonés, per NACIDO REY
Esther Ballesteros i Àlex Villagrasa, per PARADISE HILLS
Mario Campoy, Irene Río i Iñaki Madariaga, per EL HOYO
Montse Ribé, Óscar Abades, Eduardo Díaz i Inma Nadela, per DOLOR Y GLORIA
Millor curtmetratge
DESPUÉS TAMBIÉN
LA HIGUERA
SUC DE SÍNDRIA
TAHRIB
Millor so
Amanda Villavieja i Albert Manera, per EL VIATGE DE LA MARTA (STAFF ONLY)
Diego Casares, Borja Barrera, Jonathan Darch i Dani Zacarias, per ELS DIES QUE VINDRAN
Sergio Bürmann i Marc Orts, per DOLOR Y GLORIA
Sergio Rueda, Enrique G. Bermejo i Carlos Jiménez, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Millor direcció de producció
Aritz Cirbián i Albert Molins, per 7 RAONS PER FUGIR
Marta Ramírez, per LA HIJA DE UN LADRÓN
Oriol Maymó, per QUIÉN A HIERRO MATA
Sergi Moreno, Tono Folguera i Mayca Sanz, per ELS DIES QUE VINDRAN
