Ryszard Kapuściński ha cobert periodísticament un gran número de conflictes bèl·lics, revolucions i cops d’estat arreu del món. Però sobretot se’l coneix per haver presenciat de primera mà la fi de l’imperialisme europeu al continent africà. D’aquestes experiències n’han sortit més d’una dotzena d’obres literàries, entre elles, Another day of life, on explica el que va suposar la fi de la colonització portuguesa a Angola al 1975, i la seva posterior guerra civil, la qual duraria fins al 2002.
Aquesta coproducció entre Polònia i Espanya, està dirigida per Damian Nenow i Raúl de la Fuente, que han optat per l’animació, per tal d’explicar a la gran pantalla, l’experiència de Ryszard Kapuściński en aquest conflicte.
Més concretament es tracta d’una barreja entre animació realista i imatges d’arxiu, les quals ens serveixen per mostrar, a mesura que avança la pel·lícula, com eren o són en la vida real els protagonistes de la història. Un dels grans encerts d’aquesta proposta tan arriscada i complexa, és aquesta simbiosi entre documental i animació, la qual acaba resultant d’allò més efectiva en un producte que et manté enganxat a la pantalla des del primer minut.
Amb un to profundament antibel·licista, els directors aconsegueixen plasmar la sensibilitat i les idees d’un periodista compromès amb una causa i ansiós de llibertat i romanticisme. Tot i les evidents conviccions socialistes de Kapuściński, Another day of live no vol ser un simple pamflet polític, sinó el record d’un passat massa recent que encara sobrevola el continent Africà.
Kapuściński va viure al peu del canó el conflicte civil d’Angola i en ve a prendre partit des del primer moment. Aquesta vivència a flor de pell és trasllada a l’espectador i l’ajuda ha endinsar-se en primera persona en la cruesa d’una guerra que va devastar tot un país. El ritme és intens i angoixant, i sense deixar de banda la part més cinèfila de l’anàlisi, podríem dir que per moments en algunes escenes es fa difícil no pensar en la recerca del coronel Kurtz a Apocalypse now, mentre Kapuscinski intenta trobar el comandant Farrusco, últim reducte de la resistència al sud d’Angola; o en la pressió que suposa prendre una decisió que saps que canviarà el curs de la història com en aquells Tretze dies d’octubre amb la crisi dels míssils de Cuba.
Sens dubte estem davant d’un treball seriós, acurat i extremadament bell en les imatges. Si obviem per moments l’abús que és fa de les visions oníriques del protagonista, que semblen extretes de El muro de Pink Floyd, la pel·lícula acaba resultant rodona tant en l’aspecte tècnic com en l’artístic i molt fidel a la novel·la homònima de Kapuściński. Per altra banda, veure aquesta pel·lícula ajudarà a molts a endinsar-se en el treball d’aquest periodista que va saber anticipar-se a la majoria i que va retratar i donar veu a les minories en uns conflictes que canviarien el curs de la història.
