Fa uns dies celebràvem Tots Sants, dia en què recordem les persones que hem perdut. Perdre un ésser estimat mai és fàcil, però per als nens pot ser encara més difícil pel fet de no comprendre la mort. L’Anna Masnou, psicòloga especialitzada en ansietat, estrès, malestar, dificultat en les relacions familiars, gestió de les emocions, maternitat i paternitat, ha escrit Adéu, avi, un conte per acostar la mort a petits i grans.

La protagonista d’aquesta història és una nena que ha perdut el seu avi. Està trista i a més no entén la mort. Els adults del seu voltant li donen tota mena d’explicacions que no entén: que l’avi és al cel, que està dormint, que és a tot arreu, que és a la natura… Totes aquestes idees la confonen i, finalment, ella acaba fent-se la seva pròpia idea de què és la mort i desenvolupa estratègies per afrontar la pèrdua de l’avi d’una manera positiva.

El conte parteix de les converses que van tenir l’Anna i la seva filla quan tenia 3 anys, moment en què la menuda va haver d’afrontar la mort del seu avi. Així doncs, l’objectiu de l’autora és trencar tabús i posar nom a les coses per tal de resoldre els dubtes dels infants amb tendresa i naturalitat.

Si teniu un infant que està passant per una situació semblant, podeu fer com la protagonista i fer una llista de records d’allò que agradava a la persona que heu perdut per connectar-hi, ja que és normal tenir-la present en molts aspectes de la vida.

Un altre punt interessant del llibre sobre el qual podem reflexionar és com expliquem la pèrdua. Els adults tenim tendència a endolcir el relat o omplir-lo de màgia; tot plegat, subterfugis per no traumatitzar que en realitat confonen més que no pas aclareixen. Així doncs, potser cal evitar idees com “És al cel”, “Ha marxat”, “Dorm”… Podem optar per observar la realitat i explicar que el seu cos ha deixat de funcionar, que el podem estimar igual, que ha deixat de respirar, que el cor li ha deixat de bategar, que continua al nostre pensament…

Així doncs, aquest llibre autoeditat amb unes il·lustracions delicades, és una iniciativa interessant per posar a l’abast dels infants la pèrdua i la gestió del dol.

Portada

Anterior“Qualityland”, Mark-Uwe Kling
SegüentPRESENTACIÓ. “Cabells de gebre”, teresa Sagrera
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.