Tusquets Editores S.A presentava l’any passat a casa nostra aquesta novel·la de ciència-ficció firmada per Mark-Uwe Kling (Sttutgart, 1982). L’obra apareixia publicada per primera vegada el mes de setembre de l’any 2017. Per tant, parlem d’una obra no del tot recent, però que tampoc ha perdut vigència, ans al contrari! Veureu que el text és del tot premonitori atès el caire que està prenent el nostre venerat model de civilització o de convivència regit per tota classe d’andròmines automatitzades. De fet, com veureu si la llegiu, un dels trets més destacats de la novel·la de Kling és que ens augura un futur no pas massa ideal o esperançador. Però no ens avancem i anem a pams.

La pregunta concisa i directa que es va plantejar l’autor de Qualityland, un polifacètic artista, compositor i autor alemany de reconegut èxit al seu país, és la següent: què succeiria si qualsevol aspecte de la nostra vida passés a ser controlat per un batibull d’algoritmes programats per i en benefici de grans empreses corporatives? I és que, segons la idea elucubrada per la ment de Kling, en un futur no gaire llunyà, els algoritmes ajudaran a crear una vida tremendament idíl·lica, fàcil i còmoda per als habitants d’un país fictici anomenat Qualityland. La inventiva de l’autor arriba fins a l’extrem que els ciutadans de Qualityland es venten orgullosos que el seu és el millor país que existeix. Vaja, o així és com es planteja a l’inici del relat.

Ara bé, a mesura que avança la trama, s’arriba a una visió completament contrària a la inicial que ens ajudarà a reflexionar sobre quina pot ser la vertadera fi d’aquesta nostra forma actual de viure tan tecnològicament controlada. El missatge, al meu entendre, no pot ser doncs més alliçonador i esdevé un clar toc d’atenció pel lector. I és que les reflexions que podem extreure de les peripècies que narra Kling ens porten fàcilment a pensar que per més tecnologies sofisticades que tinguem a l’abast, no crearem un món tan perfecte com el que tenim al cap, sinó tot el contrari. Així doncs, cal que anem amb compte o les nostres esperances se’ns giraran en contra i acabarem completament deshumanitzats i ben lluny d’allà on pretenem arribar.

Si permeteu que entri en matèria un xic més especialitzada, malgrat que no existeix un consens únic i definitiu entre els experts, es podria definir un algoritme com un conjunt de càlculs sistemàtics o passos lògics que aplicats en l’ordre o forma correcta permeten trobar solució a un tipus de problema o disjuntiva que se’ns planteja. Així, els algoritmes s’apliquen bàsicament en l’àmbit científic, per bé que també poden traslladar-se a la base sobre la qual es fonamenten molts altres aspectes de la nostra vida quotidiana. Així, segons ens planteja de forma molt intel·ligent l’autor, tot operarà mitjançant l’ús d’algoritmes en un futur no gaire llunyà. I quan dic tot, és tot: la feina, la salut, el govern, l’oci o fins i tot les relacions que establim amb els altres. En definitiva, aquest és el missatge que vol transmetre Kling amb la seva novel·la.

Qualityland és una sàtira brillant, divertida, molt intel·ligent i reflexiva sobre una societat distòpica (fins a límits irracionals i gairebé pèrfids i hilarants), hiperconsumista i controlada absolutament per algoritmes deshumanitzadors sota el control de grans corporacions empresarials altament tecnificades, que ho decideixen completament tot. Fins i tot qui ha de ser la nostra parella! Al·lucinant, oi? És fàcil, doncs, imaginar-se a quin tipus d’empresa fa referència en aquest present de caire tan futurista en què s’ambienta el relat, si tenim en compte que l’ús d’aeronaus tripulades per control remot (més coneguts popularment com drons) emprades per a la distribució de les mercaderies està especialment generalitzat.

Un cop llegida, us recomano moltíssim Qualityland, de Mark-Uwe Kling, perquè es tracta d’una novel·la que es deixa devorar en pocs dies, extraordinàriament distesa i que pot servir per divertir-nos en dies tan difícils com els que ens toca viure enmig d’onades de Covid-19. La història que ens narra gira inicialment sobre corrupteles polítiques en el context de grans empreses corporatives, per acabar convertint-se en una sàtira inquietant, visionària i molt hilarant sobre el futur extremadament deshumanitzant que ens espera si entre tots no hi posem remei, és clar. No valen excuses, avisats esteu.

 

Portada

Comparteix
Anterior‘El caso Hartung’, Søren Sveistrup
Següent“Adéu, avi”, Anna Masnou
Vigatà d’adopció però hilarienc (vaja, de Sant Hilari de Sacalm) de soca-arrel. Investigador de noves teràpies avançades contra les malalties cardiovasculars al Campus Can Ruti de Badalona, estimo també el bon cinema i la literatura. Vaja, un altre dels molts apassionats que corren pels patis de butaques, biblioteques o llibreries d’arreu. Entre hores també m’agrada passar el temps fent critiques (sempre constructives!) de molt del material què visiono i llegeixo, a més de fer divulgació científica de forma més que amateur. De moment, doncs, i que us pugui interessar, això és tot. Salut i llarga vida a tota les formes de cultura que es fan i es desfan!