Aquest estiu vaig rebre una trucada d’aquelles que t’arrenquen un somriure. Era la Txell Guitart. Exacte. La col·laboradora de L’escriba, la noia que escriu sobre llibres de viatges. Em va dir que li publiquen una novel·la i que surt ara al setembre. No em va sorprendre gaire, perquè la Txell (està malament que ho digui jo) escriu molt bé i era qüestió de temps que li publiquessin una novel·la. La veritat és que em va fer molt contenta. Llegir un llibre escrit per algú que coneixes sempre fa il·lusió, i no em demaneu per què, però sabia que m’agradaria. Olfacte lector.
A Abraçaràs el riu i sabràs qui ets coneixerem la Núria Bonastre, una doctora que treballa per a l’OMS i que és enviada a Cambodja, el seu lloc de naixement i d’on va venir, amb 9 anys, quan el Pere i la Judit la van adoptar. Allà, tot i el trasbals inicial, recuperarà el seu passat oblidat i, a poc a poc, recuperarà l’idioma, començarà a recordar qui és i voldrà investigar què va ser de la seva família biològica. La seva recerca, però, la portarà a enfrontar-se, juntament amb el lector, al terror dels khmers rojos del règim comunista de Pol Pot que va provocar l’extermini de milions de cambodjans.
El millor de la novel·la és el ritme. No us enganyo si us dic que la vaig tenir dos dies a les mans. L’autora sap generar tensió narrativa i empènyer el lector a voler saber més i més d’aquest viatge que emprèn la Núria per descobrir la seva identitat.
A aquest ritme àgil hi hem de sumar l’interès històric que desperta sobre el lector la lliçó d’història que ens dona sobre el règim de Pol Pot. Personalment, desconeixia totalment els fets i m’ha agradat endinsar-m’hi d’una forma tan amena, que no menys dura. Sens dubte, la Txell ha fet una gran feina de recerca i investigació per tal de poder transportar-nos als vívids records de la Núria i, per tant, a l’horror d’aquells temps foscos. Cada poble, cada lloc d’interès… la literatura de viatges com a base literària de l’autora plana, d’una forma molt subtil i amb molta gràcia, per tota la novel·la.
Paral·lelament a això, tots els personatges estan molt ben treballats. La Núria i en Sokhem, metge que l’acompanya en la seva missió per la Cambodja rural, evolucionen i creixen a mesura que lla història avança.
Hi ha alguna cosa que falli en aquesta novel·la? No. La Txell aconsegueix bastir una història senzilla però atractiva protagonitzada per uns personatges que dues-centes pàgines després són a un altre nivell. Tot plegat, ambientat en un espai llunyà que demostra conèixer i amb un fets històrics com a teló de fons que no només situen el lector, sinó que són part fonamental i indestriable de la història. Una novel·la rodona.
Agradarà a…
A qui tingui ganes d’endinsar-se en el país i en la seva història recent.
No agradarà a…
Agradarà a tothom!
