Aquest passat dissabte dia 15, la Companyia Loropardos va pujar a l’escenari de l’Etc Els 4 barres, una comèdia ambientada al 1714 on quatre amics de la Catalunya interior se les pensen totes per intervenir al setge de Barcelona i penjar-se les medalles d’herois.
En Casilda (Eduard Pujol), en Cagacristos (Dani Panadero), en Garlopa (Xevi Capdevila) i en Jan (Xevi Lozano) són 4 membres d’una entitat secreta, Els 4 barres, que, acompanyats amb una sintonia nostrada però amb reminiscències d’El Equipo A, tenen l’objectiu de
salvar Catalunya de les malvades urpes de l’exèrcit del futur Felip V. Per això, decideixen apuntar-se a un camp d’entrenament terrorista i aprendre totes les tècniques per immolar-se i fer el màxim de mal possible. El problema serà que la seva capacitat bèl·lica no està del tot desenvolupada, cosa que complicarà la història amb baralles d’allò més còmiques, situacions absurdes que fan morir de riure i diàlegs entre sords que mantindran el públic en constant divertiment.
Els personatges, a qui més endavant s’hi afegeix Elnou (Berta Bonet) i que constament estan acompanyats per un polifacètic i divertidíssim Pere Trabal (que interpreta des de Villaroel fins a un soldat castellà passant per a un “entrenador” francès), protagonitzen totes aquestes escenes d’una manera notable que fa que es guanyin els aplaudiments del públic.
La nova producció dels Loropardos, però, no es queda només en la pell de la comèdia, sinó que d’una manera subtil va penentrant una reflexió que va molt més enllà del segle XVIII: és efectiu deixar-se la pell literalment per quelcom tan abstracte com la pàtria? Una reflexió que presenta moltes lectures i que ens ajuda a distanciar-nos d’una situació que, malauradament, ens toca viure actualment i que, encara ara, costa fer-ne broma.
