Avui parlem de Lisístrata i el seu autor és Aristòfanes, un comediògraf del segle IV aC. Alto, alto! No us poseu nerviosos. Quan us expliqui l’argument deixarà de tirar-vos enrere el fet que l’obra tingui gairebé 2500 anys… En aquesta obra els grecs viuen enfrontats en una guerra que només deixa cadàvers. Les seves esposes estan fins als nassos de tanta guerra i Lisístrata té una idea brillant per aconseguir posar fi a l’enfrontament d’una vegada per totes. Per aconseguir tal gesta necessita la col·laboració de totes les dones juntes i prendre mesures dràstiques. Així doncs, després de molts laments i queixes, Lisístrata i la resta de dones gregues decideixen deixar de tenir sexe amb els seus marits si no posen fi a la guerra. Al principi, ni homes ni dones voldran cedir, però més endavant, calents perduts, els homes s’ho començaran a rumiar, i les dones, com gates en zel, intentaran escapar de l’estricta Lisístrata per arrambar-se als seus mascles. Entre metàfores, jocs de paraules, un doble sentit constant i un humor fàcil, l’obra s’obre pas a cops de riallada i acaba amb “final feliç”.
Amb aquesta obra Aristòfanes aconsegueix fer-nos riure amb allò més bàsic i que encara avui, més de 2000 anys després, ens fa gràcia: el sexe. A més d’això, si fem una lectura més profunda, posa sobre la taula el plaer femení i el desig sexual de les dones, una qüestió anul·lada i diluïda per anys i panys de cristianisme. Per altra banda, ridiculitza els homes i els converteix en éssers que pensen únicament amb l’entrecuix. Així doncs, podem dir que Lisístrata és una obra feminista, divertida i aguda que us farà passar la millor de les estones.
Agradarà a…
Als que busquin una alta dosi d’humor i els agradin els acudits verds.
No agradarà…
Als més puritans i als que busquin un humor massa elevat.
foto portada: wikipedia
